La veritat sempre es persegueix». «L'home no val pel que té, sinó per allò que és». «La meva veu desapareixerà, però la meva paraula, que és Crist, quedarà en el cor dels que l'hagin volgut acollir». «L'Església catòlica, aleshores, ha de proposar una educació que faci dels homes subjectes del seu desenvolupament protagonistes de la història. Que no sigui una massa passiva, conformista, sinó homes que han de saber fer lluir la seva intel·ligència, la seva creativitat, la seva voluntat per al servei comú de la pàtria». Óscar Romero, pare d'aquestes i de tantes altres frases que han quedat en la memòria del poble d'El Salvador i de l'Amèrica Llatina de la segona meitat del segle XX, tan lluitadora contra la injustícia, ha estat reconegut com a sant per l'Església catòlica. Recordar-lo ens transporta a tanta acció que en el seu nom es va fer al nostre país, a la seva visita a terres catalanes (entre d'altres, a Montserrat, als anys 70), i a tants homes i dones que en el treball diari amb les comunitats i els indígenes de cada terra segellen el seu compromís de vida. Aquest esperit d'Óscar Romero no està tan allunyat del que avui passa al nostre petit país. Encara més, diria que alguns dels que avui seran a Lledoners en suport als polítics catalans empresonats (un any injust entre reixes) s'havien sentit propers al religiós. L'exemple d'Óscar Romero, de tan enllà, tan aquí.
