Tinc una certa curiositat per veure quins arguments utilitzarà el govern espanyol del socialista Pedro Sánchez per recórrer davant el Tribunal Constitucional la resolució sobre la monarquia (més ben dit: contra la monarquia) que va aprovar dijous passat el Parlament de Catalunya. La meva curiositat deriva del fet que no recordo, ara mateix, en quin punt de la Constitució s'afirma que els parlaments autonòmics no poden adoptar resolucions de pura opinió sobre el que els sembli millor.

El Parlament va declarar que «rebutja i condemna el posicionament del rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català, així com la justificació de la violència per part dels cossos policials l'1 d'octubre». I també que «reafirma el seu compromís amb els valors republicans i aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia». És cert que el Parlament no té competències per canviar la forma d'Estat espanyola, però la resolució no canvia rés, només «rebutja», «reafirma», «condemna»... Si cada cop que un parlament, o un ajuntament, es pronuncia sobre qüestions que excedeixen les seves competències legals, el Govern ho portés al TC, no acabaríem mai. Una altra cosa seria si la resolució hagués dit: «El Parlament declara abolida la monarquia»; això sí que seria una invasió de competències (i un brindis al sol, que diuen els castissos).

Però, tot i que pura retòrica, el text aprovat és un problema per a Sánchez, que havia de fer alguna cosa perquè no se'l mengessin els llops afamats de la dreta cridanera, que dispara una visió histèrica de Catalunya com a munició contra el PSOE. Aquesta llopada preocupa al president espanyol, i perquè no l'encalci, s'avança a moure fitxa pel sistema Soraya: que s'ho mirin els advocats! Què ha canviat gràcies a la resolució? En la forma d'Estat espanyola, res; en la política catalana, la visualització d'una hipotètica majoria «rojoseparatista» alternativa. Què canviarà, allà o aquí, en el cas que prosperi el recurs davant el TC? Tampoc res, temo, ja que el mateix Govern reconeix la manca de contingut jurídic del fet recorregut. Però afegeix que cal donar-hi «resposta política», segons la vicepresidenta Carmen Calvo. Quim Torra s'ha afanyat a plantar el sarcasme: «És d'una lògica remarcable: com que vols una resposta política, la portes a un tribunal».

Un tribunal del qual, a la vista de la seva trajectòria els darrers anys, es pot esperar qualsevol cosa.