L'informe realitzat per l'arquitecte Pere Santamaria que expliquem en aquesta edició, i que va ser elaborat a partir del resultat de 332 inspeccions tècniques en edificis del Barri Antic de Manresa (una mica més de la meitat dels existents i, per tant, una mostra molt representativa), permet concloure que gairebé el 40% del parc disponible requereix (o requeria, si ja es van fer les actuacions) intervencions urgents. Molts dels edificis són, senzillament, irrecuperables. És una dada més per il·lustrar el que ja és sabut: el Barri Antic té molts problemes, però el principal és la manca d'habitatge en condicions d'allotjar ciutadans de rendes mitjanes que li donin vida. Alhora, i per la mateixa raó, el principal repte és, precisament, fer possible que hi hagi disponible aquest tipus d'habitatge. El diagnòstic és tan rotund que si es vol que hi hagi un progrés visible cal una política dràstica de rehabilitació del rehabilitable i de substitució d'habitatges vells per habitatges nous, respectant la imatge general del barri però construint de nou. Amb el que s'ha fet fins ara no n'hi ha ni per començar.
