Les negociacions del Brexit s'encallen a Irlanda. La sortida del Regne Unit de la UE posa en perill la fràgil pau que es respira a Irlanda del Nord des de fa vint anys, quan els Acord de Divendres Sant van posar fi tant a la violència catòlica de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) com a la dels paramilitars protestants unionistes. Els acords van establir un sistema pel qual els dos grans grups de població compartirien les institucions, després de molts anys en els quals el predomini demogràfic protestant, és a dir, els descendents dels anglesos que es van instal·lar a l'illa quan era una colònia, n'havia deixat fora els catòlics, descendents de la població original, i majoritaris a la República d'Irlanda que ocupa la resta de l'illa. Dos grups de població que amb prou feines s'han barrejat, que fins i tot viuen separats en barris monocolor, i que es consideren membres de dos pobles diferents: el poble irlandès i el poble britànic. En l'assoliment de la pau de fa vint anys hi va jugar un paper important el fet que els dos estats, Gran Bretanya i Irlanda, pertanyessin a la Unió Europea, fet que imposava la lliure circulació de béns i persones entre el nord i el sud de l'illa. La pràctica eliminació de la frontera obria, en la minoria catòlica, expectatives d'unificació en algun termini i, en tot cas, un veïnatge poderós en el qual recolzar-se. Però si el Brexit es consuma sense acord, la frontera es tornarà a activar, amb les seves duanes, els seus controls de passaports i les seves restriccions, i això podria trencar el clima assolit fa vint anys i facilitar el retorn de les hostilitats civils. Londres no vol això, però tampoc l'alternativa de deixar Irlanda del Nord fora del Brexit i traslladar la duana al mar que separa les dues illes. Una frontera entre regions del Regne Unit? Inacceptable a Londres i també per als protestants nord-irlandesos. La situació és complicada i el desllorigador costa de trobar. I si alguna lliçó provisional podem extreure de la crisi és que mai no es poden menysprear els sentiments de pertinença com a motor de les decisions polítiques de la gent. Qualsevol anàlisi seriosa deia que la propaganda del Brexit era mentida, però va guanyar la votació per sentiment de pertinença nacional britànica, per defensa d'aquesta identitat. La pertinença a un o altre dels dos pobles que coexisteixen a Irlanda del Nord manté intacte el potencial explosiu del territori, contra qualsevol argument d'interès econòmic. Així som els humans, o almenys els d'aquest hemisferi: convé no oblidar-ho.
