Ala CUP en general i a Montse Venturós en particular no els pot fer cap gràcia sentir veus notables de l'independentisme retraient-los que exigeixin desobediència a Barcelona però acatin a Berga. Certament, és inevitable que els facin el retret. Però no és just del tot. Sí, a Berga hi ha alcalde legalment nomenat per l'imperi de la llei, però l'oposició no ha volgut el càrrec, la CUP ha escenificat que Venturós reté l'autoritat política i el nou batlle ho serà a títol accidental. ¿Què més podien fer? ¿Venturós havia de continuar signant nòmines que no es cobrarien? ¿Presidint plens que el secretari declararia invàlids? ¿Signant decrets que no produirien cap resultat? ¿Fingint al despatx fins que l'anessin a detenir? Tot inútil. Per voluntat que s'hi posi, l'entramat jurídic i administratiu on vivim és un mur impossible de saltar. Desobeir a la Catalunya d'avui no és com fer-ho a l'Índia gandhiana i colonial dels anys vint. Per tant, no crec que es pugui exigir a Montse Venturós gaire més del que està fent. El que sí que es pot exigir és que la CUP extregui d'aquest episodi les conclusions que en resulten evidents i deixi d'exigir martirologis que només intoxiquen l'independentisme. La pretesa superioritat moral de la CUP ha arrossegat cap al somniatruitisme molts idealistes que han acabat pensant que el més valent és qui més nega la realitat. És el moment ideal per ser una mica humil i admetre que negar la realitat no és de valents, sinó de cecs.
