Els més de 50 milions d'euros en tributs municipals aprovats en el darrer ple municipal de l'Ajuntament de Manresa, a repartir entre els 75.000 habitants de la ciutat, no van aixecar ni un murmuri entre el públic. Bàsicament perquè no hi havia públic a la sala. Ni una persona. Cap. Zero. O, com a mínim, això és el que semblava, perquè, en realitat, jo no m'ho acabo de creure. No em crec que ningú s'acostés al saló de sessions que aprovava el que pagaria l'any que ve d'IBI, d'impost de circulació, d'escombraries, per les transmissions patrimonials, d'impost d'activitats econòmiques o del de construccions i obres, entre d'altres. I no m'ho crec perquè després vas pel carrer i escoltes el personal cagar-se en tot per multitud de coses que tenen a veure amb les finances municipals. Així que crec que sí que hi havia veïns, però que estaven disfressats de ninja i seien a les cadires i entraven i sortien del saló de sessions sense ser vistos. Absolutament silenciosos, però sense perdre's ni un detall del que, en algun moment, va semblar més un capítol de la sèrie Aquí no hay quien viva que un debat plenari dels importants. I qui cregui que això que dic dels ninges és poc probable, que agafi la calculadora i divideixi 50.000.000 d'euros entre 75.000 veïns i veurà que el resultat és el diabòlic 666,666666? Un cop comprovat ja poden replantejar-se si el més improbable són els veïns ninges.