El paper de l'oposició en un Ajuntament és absolutament clau. Si l'oposició no fa la seva feina de control del govern, la democràcia queda coixa. Una bona oposició millora una ciutat; una mala oposició l'empitjora. Però fer oposició rigorosa vol dir estudiar papers, plantejar alternatives degudament reflexionades i controlar amb coneixement. Xocar amb el govern pot ser un bon símptoma, però quan xocar només és fruit d'un estil, d'una manera de fer, del ressentiment o d'una visió altiva dels propis arguments, el xoc no només és estèril, sinó que és contraproduent. I així no es justifiquen els diners que els portaveus dels grups municipals guanyen en una ciutat de Manresa, que proporcionalment són més que els que guanyen els qui governen. A Manresa hi ha hagut poca sort en matèria d'oposició. N'hi ha hagut entre poca i gens, i no gaire bona. Dijous, al ple municipal, Ciutadans i la CUP, intentant pressionar el govern amb un estil tan dur i amarg com confús i mancat de concreció, van mantenir aquesta tradició. Una llàstima, i un dèficit per a la ciutat.