Confesso que m'ha costat de creure, però em trec el barret ( Max Estrella diria que es treu el crani) davant l'evidència sant tomasiana que, pel cap baix, existeix un lloro força més comunicatiu, divertit i intel·ligent que alguns polítics. Al País Basc, Josune té un lloro capaç d'etzibar llargs monòlegs en basc i en castellà. Podeu comprovar-ho entrant al Youtube i cercant Berritxu, que en eusquera significa xerraire. D'entrada parla un idioma més que l'expresident Rajoy. Primera diferència. A diferència del parlar de Mariano, la dicció, la sintaxi i les expressions de Berritxu són clares, amb contingut i sense ambigüitats. Us sona allò de «Todo es falso, salvo alguna cosa», que Rajoy va dir en relació amb els aleshores presumptes casos de corrupció del PP? Segona diferència. El lloro basc és sincer, expressiu i humil. Diu allò que sent i pensa allò que diu. Si fa pudor, ho reconeix. Si li diuen que canta malament, també. Tercera diferència. A Berritxu no li cal dir «jo també estimo els catalans» per tenir més seguidors a la xarxa que Rajoy votants en tot Catalunya. Quarta diferència. Berritxu no és cap pàjaru, malgrat ser un ocell carregat de plomes. Cinquena diferència. Berritxu té consciència d'haver-la cagada. I ell mateix s'autoanomena caganer, brut, cotxinot. Sisena diferència. Tot i cantar malament, aquest lloro canta millor que com Rajoy balla. I setena diferència. Mentre Berritxu diu el que pensa, Rajoy repeteix com un lloro el catecisme patrioter i caspós de la dreta hispànica més rància. A diferència d'aquestes i altres diferències, el lloro Berritxu, com Rajoy, no es posa mai en política. Per això, ara que Rajoy ha deixat la política hi ha qui es pregunta com es pot baixar d'un autobús sense haver-hi pujat mai. Doncs agur, que diria Berritxu.
