El govern estatal, a través de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va informar dies enrere que estan treballant en un decret per tal de regular la publicitat d'apostes esportives. L'executiu vol posar fre a l'augment exponencial d'aquest tipus de joc, sobretot a través d'Internet, en els darrers anys. Això sí, la ministra ja va aclarir que, malgrat que el decret es vol aproximar al que ja hi ha referent al tabac i a l'alcohol, aquest no significarà la prohibició de les apostes, malgrat els efectes perjudicials que aquestes provoquen.
I és que ha quedat lluny l'època de lluïment de la vella i aparentment inofensiva travessa, la dels catorze signes de tota la vida. Ara s'aposta per qualsevol cosa a través de la xarxa i al moment. Aquestes pràctiques provoquen, d'una banda, corrupció per part dels actors del món del futbol que es deixen subornar i, de l'altra, conseqüències sovint irreparables per a la gent que cau a la trampa de la ludopatia i per als seus familiars.
Fa unes quantes dècades, quan els principals esportistes feien anuncis de tabac o de licor i aquestes marques patrocinaven els grans equips de motos o cotxes, no hauríem imaginat que desapareixerien de l'escenari tan de pressa com ho van fer. Només va caldre voluntat. Les apostes no són millors. Són perjudicials i han de desaparèixer, però no ho faran fins que algun altre anunciant, que probablement també serà nociu, no ajudi a mantenir el circ dempeus. Què ens hi juguem?
