Els qui confien en els Comuns per recosir la política catalana s'han de preocupar, perquè els cosidors es descusen. El sector encapçalat per la portaveu Elisenda Alemany i el veterà Joan Josep Nuet -processat per l'1-O- ha presentat un corrent intern per «reorientar el rumb» en un sentit sobiranista. Troben que l'actual direcció, molt influïda per Ada Colau, no ho és prou. Després de criticar que el «processisme» hagi portat el país a una lògica «binària», qüestionen la posició dels Comuns en aquesta dualitat i malden per encaminar-la en un sentit determinat. Joan Josep Nuet ho té clar: afirma que un de cada tres militants de la formació «és independentista».

Potser sí. Deu tenir les seves dades. Però l'electorat és d'una altra pasta. I el seu no ho és gaire, d'independentista.

Segons el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, i en la línia dels anteriors, només el 8,6% dels qui ara mateix votarien En Comú Podem consideren que la creació d'un Estat independent és la millor sortida institucional per a Catalunya. La posició majoritària, amb el 56% de les respostes, és la d'«un estat dins una Espanya federal». Si hi ha federalistes en la Catalunya actual, es troben entre els electors dels Comuns.

Quan a l'enquestat el posen entre l'espasa i la paret, i li demanen que decideixi sí o no a un Estat independent (sense alternatives intermèdies), els partidaris s'enfilen al 22% i els contraris al 66%. És a dir, tres contraris per cada partidari. Federals, sí; independentistes, no. És lògic que la direcció del conglomerat vagi amb peus de plom. Potser un excés de timidesa desagrada als votants més sobiranistes, però passar-se de frenada per l'altra banda en pot allunyar molts més. En canvi, predicar el somni federal de la germanor és de franc.

Goebbels- Al ple municipal de dijous passat a Manresa, segons llegeixo a la crònica de Francesc Galindo, Marc Aloy, tinent d'alcalde i futur alcaldable d'ERC, va treure Goebbels a passejar. Va dir que els de la CUP «assenyalaven» com el nazi. Però quan aquest ho feia, la víctima ja podia redactar el testament. Assenyalava comunistes i les milícies de l'esvàstica en feien escabetxina. Assenyalava artistes i cineastes i aquests havien de callar o emigrar. Assenyalava jueus i ja sabem què va passar. Potser el tinent d'alcalde estava irritat, però hi ha expressions que els polítics s'haurien de prohibir a ells mateixos.