A casa mireu que no us passi, però els estats poden arribar al 31 de desembre amb un bon deute acumulat i amb xifres alarmants de dèficit (3,1% del PIB) i... aquí no passa res. Això és el que li passa a l'Estat espanyol, que és el país europeu amb pitjors xifres de dèficit en el darrer any, i el sisè pitjor pel que fa a l'endeutament. Vaja, que estirem més el braç que la màniga sense remei i que ja fa anys que ho fem, d'aquí l'endeutament. No és una qüestió dels actuals governants, que fa ben poc que hi són, sinó una situació dels anteriors i que té una perillosa tendència a esdevenir estructural, hi hagi qui hi hagi al davant. Els experts apunten a fer unes polítiques econòmiques que ajudin a millorar els ingressos del país, i posen èmfasi especialment en la baixa competitivitat de l'economia espanyola i a la gran bossa de frau que hi ha. El pitjor del cas és que el reequilibri només es pot aconseguir a través de la incentivació de la productivitat a Catalunya i el litoral mediterrani, el País Basc i el turisme de Barcelona i les illes Balears. I en el primer cas, el català, que representa gairebé el 20% del conjunt de la pell de brau, l'Estat hi ha actuat per desaccelerar. Ha reorientat inversions i empreses cap a altres parts, ha entorpit bona part de les inversions en infraestructures, ha posat obstacles en el desenvolupament d'equipaments com el port, ha... I el signe és negatiu.
