La informació, a més de contrastada i objectiva, ha de ser justa en el contingut però no justejar en l'amplitud, sobretot quan calen tots els detalls per opinar i emetre judicis de valors que seran parcials si s'obvien parts essencials.

Les últimes setmanes el judici a alts càr-recs de Catalunya Caixa ha tornat a ser actualitat, l'ex-director general i una bona part dels consellers més coneguts per la seva notorietat en l'àmbit públic, han respost davant la justícia pels increments salarials difícils d'acceptar per a la majoria de mortals. En la valoració és complicat apartar el sentiment local per la pèrdua d'un dels actius econòmics més importants que ha tingut la Catalunya Central i que ens va deixar orfes d'un vaixell insígnia clau per al nostre futur territorial. Hi ha qui justifica que els vigilants no haguessin fet l'exercici correcte de les seves funcions perquè així ho feien, o millor dit no feien, totes les persones d'aquests consells fantasmes; altres els assenyalen com a autors del naufragi del Titanic manresà i tots ho fan, cadascú des de la seva òptica personal, amb els arguments que els atorguen centenars de pàgines d'informació escrita, radiada, televisada o tuitejada. Després, les sentències de la desacreditada justícia faran decantar cap a una banda o l'altra la formada, però mai prou ben informada, opinió pública.

El que és segur és que aquesta opinió tornarà a ser diversa i amb infinitat de matisos, alguns d'errats però cap de desautoritzat per manca d'informació si s'ha volgut seguir tot el que s'ha escrit, s'ha difós o se n'ha parlat. Però no tots els tractaments són iguals, prenem com a exemple el cas judicial que va encausar els manresans Ignasi Ribas i Lluís Basiana, socis de l'empresa de comunicació Ràdio i Televisió de Manresa, als quals la fiscalia demanava penes de tres anys de presó per un delicte d'administració deslleial i «irregularitats comptables». A través dels mitjans vam poder seguir tot el procés i les novetats que se'n derivaven, però si cerquem en el totpoderós i recurrent Google, veurem que les darreres notícies tenen data de final de l'any passat, quan es dictava nou judici per a principi d'aquest, i després res més. Fa unes hores m'he assabentat per veu d'una bona amiga i periodista competent que els dos encausats han estat absolts, però per molt que m'hi he esforçat m'ha costat trobar l'epíleg d'un relat que molts han deixat penjat. Ara tornem al principi, a allò que l'opinió formada ha d'estar ben informada: perquè la tasca informativa sigui justa ha d'arribar fins al final, al contrari es fa un flac favor a la realitat que tothom té el dret d'analitzar i els periodistes el deure d'explicar, cal tancar-la amb la mateixa objectivitat i intensitat amb què s'havia començat.