Guanya Bolsonaro, perd l'Amazònia». No és una sentència de qui escriu, és un dels titulars que es podien llegir ahir després de confirmar-se el tomb en el direcció política de Brasil. Jair Bolsonaro, un home que surt de la dreta vinculada a l'exèrcit, depèn en bona part dels inversors que volen treballar les terres de l'Amazònia, un espai que és una de les principals reserves naturals, però, sobretot, una zona de lluita constant de la població indígena per recuperar l'ús de la terra, l'ús de la que consideren la seva terra. Parlar de l'Amazònia em porta ineludiblement a pensar en Pere Casaldàliga, el claretià, el religiós, el bisbe emèrit de São Felix do Araguaia. La memòria recupera les lluites del balsarenyenc a favor dels sense terra, i com aquesta voluntat de justícia el va portar a desenvolupar i defensar el corrent de la Teologia de l'Alliberament. No es tractava de fer una religió per als indígenes, sinó de treballar amb la religió al costat dels pobres, dels desposseïts de les seves terres. Casaldàliga, l'home, s'ha fet vell, i la malaltia l'ha deixat, pràcticament, sense veu. Bolsonaro, si hagués arribat fa 20 o 30 anys, s'hauria trobat un bisbe Pere enèrgic al davant dels sense terra, defensant els seus i les seves causes, lluitant contra els explotadors i els oligopolis, tombant amb la força dels ideals els negocis especulatius. Ara caldran nous Peres, per a les mateixes causes.