Un equip de l'Institut de Tecnologia de Melbourne que intentava desenvolupar una tipografia que estimulés la retentiva del lector va arribar a la conclusió que calia trobar una lletra que costés una mica de llegir per obligar el lector a fixar l'atenció i reforçar així l'acció memorística, però sense arribar a l'extrem que fos tan difícil que portés el lector a desconnectar. Fins aquí semblava lògic. La qüestió era com aconseguir una lletra clara però calculadament il·legible. Els experiments van demostrar que una tipografia deficient no és la solució, perquè genera rebuig, i l'alternativa que van trobar va ser definir una bona tipografia però eliminar-ne petits fragments. Així va néixer la nova Sans forgetica, una font plena de foradets pensada per a despistats i desmemoriats. A banda de l'enginy de la idea, trobo que el concepte forgetica obre una oportunitat als polítics d'aquesta ferotge època nostra, en la qual cal imposar-se als rivals pagant qualsevol preu i causant qualsevol dany a un mateix, als altres, al país o al món. Potser els polítics gore i els candidats desesperats podrien aconseguir ser més recordats que els rivals renunciant a una orella, o fent-se un tercer forat al nas. Al capdavall, una tècnica de màrqueting d'aquest estil seria perfectament coherent amb el pensament de molts d'ells, que està tan ple de forats com un formatge emmental i fa aproximadament la mateixa olor.
