El primer, perquè en aquella ciutat provençal hi visqué i morí el Bon Rei Rainier d'Anjou i Provença, poeta, net del nostre monarca Pere el Cerimoniós i fill de la princesa Violant d'Aragó, que fou proclamat rei dels catalans durant els sis darrers anys d'aquella nostra i remota guerra civil (1462-1472) lliurada contra Joan II, monarca imperialista castellà i que conclogué, com sol passar, amb der-rota catalana.

I el segon, ja contemporani però també remarcable, el tenim en René Cassin, d'origen jueu, professor de la universitat d'Ais de Provença i premi Nobel de la pau com a preeminent redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948.

El motiu d'aquesta segona referència rau en el fet que avui, en aquest també tan decisiu moment de la nostra història, quatre fonamentals preceptes d'aquella lapidària Declaració Universal cobren rigorosa actualitat. Em refereixo als seus articles 7, 8, 9 i 10, que advoquen per la independència i imparcialitat del poder judicial, per l'empara a les persones arbitràriament detingudes i pel repudi als tribunals violadors dels drets fonamentals.

I precisament per la flagrant vulneració d'aquests preceptes per part de la justícia espanyola, nou polítics catalans, independentistes (Junqueras, Forcadell, Romeva, Bassa, Forn, Turull, Rull, Cuixart i Sànchez) romanen fa un any reclosos en règim de presó preventiva, encausats per rebel·lió pel fet d'haver promogut, de forma impecablement pacífica, un referèndum sobre el dret d'autodeterminació emparat també per l'ONU a l'article 1.2 de la Carta de 1945.

I tot això quan la justícia europea i fins i tot el mateix contingut textual de l'article 472 i següents del Codi Penal espanyol constaten que el delicte de rebel·lió del qual se'ls acusa ha d'implicar necessàriament la comissió de violència, circumstància aquesta que no es dona en el cas que ens ocupa i que és sols producte de la flagrant tergiversació de la realitat per part de la polititzada justícia espanyola.

Amb insubornable enteresa i dignitat els nou encausats esperen rebre aquests dies l'escrit d'acusació del fiscal que no els augura pas bons presagis.

Fa uns dies, des de la presó de Lledoners, Jordi Cuixart, el tothora pacificador president d'Òmnium Cultural, en una entrevista a The Sunday Times declarava: «Estic preparat, si cal, per passar molt temps a la presó». I ho feia davant la hipotètica oferta d'un indult que comportaria reconeixement d'una culpabilitat mai disposat a reconèixer. Exemplar gest que l'honora a ell i els seus companys i que recorda Nelson Mandela reiterant: «Fracassarà qualsevol home o institució que intenti despullar-me de la meva dignitat».