El cas de la parella que va sortir d'excursió per la zona de Malniu, a la Cerdanya, malgrat els repetits pronòstics de mal temps i els advertiments dels responsables del refugi des d'on van sortir, torna a posar a sobre la taula el debat sobre si seria convenient cobrar el cost de l'operació als rescatats. És un debat complex. D'una banda, és un fet que els diners públics que aportem entre tots no s'han de malbaratar en esforços que serien evitats si els extraviats haguessin tingut la prudència exigible. D'una altra, és difícil determinar on comença la imprudència i, sobretot, no està clar qui hauria de determinar si n'hi ha hagut o no. L'ambigüitat vigent, afegida al fet que els costos dels rescats són exorbitants (3.120 euros per hora d'helicòpter) i estan desproporcionadament per sobre de les sancions que s'imposen per fets més greus, fa que la possibilitat de fer pagar la factura als rescatats s'hagi aplicat només cinc vegades. Determinar un procediment fiable i establir uns costos raonables podria evitar que la impunitat s'imposés per falta d'alternatives.
