Si agafes una goteta del verí més potent o del fàrmac més miraculós i la barreges amb aigua una vegada i una altra, al final no queda res ni del verí ni del fàrmac. L'efecte d'ingerir la dissolució serà zero. L'efecte de res, és res. Sembla una afirmació irrebatible però, quan parlaves de l'homeopatia en aquests termes només fa deu anys, t'exposaves a l'excomunió social. Moltíssims pares i mares defensaven a peu i a cavall que les pindoletes homeopàtiques feien miracles amb els seus fills. En realitat, l'èxit que percebien prové del fet que l'efecte placebo és un medicament molt efectiu i que les autodefenses dels infants fan miracles quan els pares, tranquils i confiats d'haver dispensat el que és correcte, permeten als fills que superin sols les malalties banals. Cap argument racional no és prou potent per desactivar el poder de prescripció d'una mare explicant a una altra mare un guariment feliç. Ara, per fi, sembla que el castell de boletes s'enfonsa. L'Estat ha demanat als fabricants que se sotmetin a les mateixes proves que els medicaments de debò i gairebé tots hi han renunciat. Alhora, molts metges han fet un pas endavant per proclamar l'evidència i les vendes estan caient. Sembla que la bombolla s'està dissolent. Ara, el que queda per aclarir és el que és veritablement fascinant d'aquest fenomen: els circuits psicològics i socials pels quals els humans decidim confiar en unes coses i no en unes altres. Quin misteri.
