Jamnu

A Mumbai les coses no són fàcils, i menys per a una noia com ella. De petita no tenia amics, es va acostumar a ser «autista». Quan va començar el canvi com a adolescent, tenia clar cap on volia anar però l'entorn no li ho va posar fàcil. El dia que va sortir vestida amb roba de sa germana i amb les celles depilades, son pare li va donar una pallissa brutal. Li va esquinçar la roba i la va tancar en una habitació durant un mes. Sense dutxar-se ni res, només li donaven el menjar. El dia que la van deixar sortir va tenir una xerrada amb els seus pares:

-Jay, has de canviar, si no no et podrem casar mai. Ets una deshonra per a la família! -va dir son pare

-Pare, mare, no em vull casar. Vull viure la meva vida. I si us avergonyiu de mi marxo i prou. I no em dic Jay, em dic Jamnu!

I va marxar, va fugir de l'opressió del seu entorn. Tenia una amiga en la mateixa situació, i les dues van fugir i van acabar vivint de lloguer a Heera Mandi (el mercat dels diamants), el centre neuràlgic de la prostitució de Mumbai. Allà s'oferia tot tipus de serveis, i elles havien de fer «coses» per pagar el lloguer i el menjar. Allà sí que els donaven feina, desgraciadament a altres llocs no. A Jamnu li agradava vestir-se de cortesana i ballarina de Mujhra. Volia fer com la seva actriu preferida, la Rekha, de la qual imitava tots els moviments. Al final el millor postor se n'anava al llit amb ella. En aquell temps encara tenia penis, però era molt petit i atrofiat. La diferència amb les pel·lícules de Bollywood era que no hi havia «príncep blau». La majoria dels seus clients eren heterosexuals i pagaven els seus serveis per curiositat? Va patir moltes violacions grupals?

Fins que va estalviar prou diners per pagar al cirurgià del barri. El dia de l'operació plovia molt i feia fred. Ell va venir d'hora. Les eines de les quals disposava eren pobres. Va esterilitzar-ho tot amb foc. La sala d'operacions era la cuina. Li va donar whisky per marejar-la. Anestèsia local. El tall, que van ser 2, va fer mal. Però Jamnu no va cridar. No volia aquell penjoll, no era seu. I quasi mor. Una setmana dessagnant-se, malgrat els punts. El doctor no va tornar mai. Ja havia cobrat?

Sort de la Kajol, la seva amiga, que s'ho havia fet feia un any. Ella també va sobreviure. No totes ho feien. Ella la va cuidar, li va fer les cures a les ferides i li portava aliments i medicaments. Si no hagués sigut per ella hauria mort. Com tantes? I quan es va recuperar va ser la dona més feliç del món. Sempre vestia de color lila, amb l' eyeliner molt marcat i un tikka lila al front. A poc a poc va recuperar la seva tasca com a «ballarina» del Heera Mandi. Fins que el va conèixer a ell, Raj, alt, fort i amb bigoti. Es va enamorar perdudament. Ell era totalment hetero, però uns amics li havien «regalat» una nit amb la Jamnu. I ningú mai l'havia tractat com ella. Es va sentir el príncep que mai havia sigut. I ell li va proposar d'estar junts, i que deixés la professió.

Ara viu en un barri humil i coneix tots els veïns. Quan surt a comprar té els seus botiguers preferits (els únics que l'atenen bé) i saluda les veïnes. La seva presència desperta curiositat, rebuig i burles, però per sort una gran majoria l'ha acollit amb amor. Avui és un dia especial, ha viatjat amb la Kajol desde Mumbai per estar en directe a Nova Delhi.

Avui han despenalitzat els homosexuals a l'Índia. Des del 1861 que no ho canviaven! Quan han dit la notícia s'ha fos en una forta abraçada amb la Kajol i han començat a plorar. Llàgrimes de dolor, impotència i felicitat. La seva foto ha donat la volta al món. Per fi poden començar a ser una mica més lliures en un país on encara queda molt per fer?