08 de novembre de 2018
08.11.2018
Regió7

Barbàrie

La democràcia espanyola patirà i molt si aquesta dinàmica arriba fins on els seus impulsors tenen previst que arribi, davant d'aquesta involució reaccionària de drets i de llibertats que vivim

07.11.2018 | 23:53
Barbàrie

Divendres passat, 2 de novembre, coneixíem les acusacions de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat espanyol contra els presos polítics catalans i els membres de la taula. La venjativa petició de 25 anys per a Oriol Junqueras pel delicte de rebel·lió i les desenes d'anys per a la resta més multes i inhabilitació. Per rebel·lió, violència. Quan en cap moment hi va haver cap violència organitzada per les entitats i partits independentistes, en tot cas la violència com sabem va ser de les suposades forces de l'ordre i la mobilització social massiva de l'independentisme dels darrers anys ha de ser més un exemple a seguir per a qualsevol lluita, pel seu respecte als fonaments pacífics. Recordem que quan l'Advocacia de l'Estat s'ha atrevit a demanar penes més reduïdes, la dreta ha colpejat sense pietat el govern, amenaçant-lo amb l'avern.

La democràcia espanyola patirà i molt si aquesta dinàmica arriba fins on els seus impulsors tenen previst que arribi, davant d'aquesta involució reaccionària de drets i de llibertats que vivim en tots els àmbits i que s'ha visualitzat amb les acusacions a persones que estan empresonades per plantejar que la gent pugui votar, per posar urnes i per permetre un debat al Parlament català i defensar una via democràtica pacífica i no violenta per assolir objectius polítics. Per això la defensa d'una República Catalana ha d'esdevenir el lloc de trobada de totes les forces socials i democràtiques. Perquè l'enfrontament és amb l'estructura franquista de clientelisme que continua dominant els poders de l'Estat espanyol. La involució repressiva actual del règim espanyol s'emmarca en un procés de reinterpretació esbiaixada del marc constitucional segons una concepció completament reaccionària. En els darrers anys hem assistit a un veritable procés desconstituent que ha servit per desmantellar la façana de democràcia de l'Estat espanyol i revertir-nos a la negra nit del franquisme.

Per això s'han de portar a terme accions conjuntes que siguin democràtiques, massives i participatives, però sobretot unitàries. Diu el meu amic i company J. Nuet que la idea de república va molt més enllà del cap d'Estat, la supera molt. Que a Catalunya tenim una majoria republicana, que s'ha d'articular i que ha d'actuar. Que davant d'això només hi ha la barbàrie, la barbàrie de justificar la presó i la repressió. I que aquesta barbàrie l'hem d'aïllar republicanament. Estic totalment d'acord. Per assolir una societat sense exclusió, sense corrupció, sense persecució política i sense repressió, és necessari constituir la República. La República ha de ser el pilar central del Front Democràtic en defensa de la Sobirania, la Democràcia i la Justícia Social. Però a Catalunya no serem República sense fer un canvi de mentalitat, no arribarem a ser-ho des de la confortabilitat d'aliances amb el liberalisme europeu i la dreta sionista i catòlica. No tindrem cap nació sense un sol poble unit i disposat a defensar-la, per pur interès pràctic i consciència de classe. No tindrem cap nació sense enfrontar-nos a les corporacions globals, sense nacionalitzar els recursos naturals, els transports i les comunicacions, mantenint-nos aliats de l'imperialisme que oprimeix els pobles del món. No tindrem cap nació ni tindrem cap sobirania sense classes populars i una classe treballadora unida per plantar cara a les pressions, els complots, els boicots, les maquinacions. No. No tindrem cap nació sota la guia de Mas, Torra o Puigdemont. Amb ells arribarem al mateix lloc que amb Cambó o amb Pujol. De la seva mà, mai farem canvis per una Catalunya social, menys per una República Catalana de totes, però, ben segur, seguirem privatitzant, espoliant, trencant i destruint tot allò que és necessari i valuós per esdevenir un sol poble.

Pensem que a Catalunya s'ha treballat sense descans per trencar la unitat del moviment sobiranista aprofitant les contradiccions internes entre independentistes, confederalistes i federalistes, entre la majoria progressista, social i popular, i la minoria reaccionària. D'aquí els esforços d'algunes elits, que de cop es pretenen independentistes, per donar al moviment un matís cada cop més xovinista i menys social, apartant, així, amplis sectors de l'esquerra catalana i les classes populars que van ser i serien crucials per a l'èxit del moviment sobiranista. Canviem l'estratègia contra la barbàrie.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.