Temps estranys. Donald Trump perd el control de la Cambra de Representants i es glorifica a si mateix per aquesta «gran victòria». I el seu èmul italià, Matteo Salvini, el felicita per aquests fantàstics resultats. Atemptar contra el sentit comú ja no es considera motiu de vergonya en els líders de l'era de les bombolles de convenciment, quan una majoria de ciutadans es tanca entre les quatre parets dels mitjans de comunicació i dels perfils de les xarxes socials que confirmen les seves opinions o, més exactament, els seus prejudicis. És un cercle viciós amb potencial de convertir-se en indefinit: només rebo el que em dona la raó i per tant no canvio mai d'idea, i en conseqüència continuo apuntat a les mateixes confirmacions.
La major part de la història de la Humanitat és una història de pensament miticoreligiós, de veritats heretades o revelades que en cap cas no es posaven en qüestió. La racionalitat que sorgeix del dubte i de la curiositat és una raresa moderna, si descomptem el parèntesi de la Grècia clàssica, i encara per a una minoria il·lustrada. Però en aquelles societats de veritats de pedra picada els éssers humans no tenien cap referència per comparar. Els antics egipcis només coneixien la religió d'Horus, Osiris i els faraons divins. Els europeus de l'edat mitjana naixien, vivien i morien en un entorn de catolicisme omnipresent, i per a la immensa majoria el contacte amb altres confessions era mínim o inexistent. Als àrabs i als pobles que van conquerir els passava tres quarts del mateix amb l'islam. Però els ciutadans dels Estats Units d'ara mateix, o els de l'Europa actual, no estan subjectes a aquesta restricció informativa. Tenen una immensa varietat de propostes alternatives a l'abast del teclat del mòbil o del comandament a distància del televisor. Si només consumeixen els missatges d'una confraria determinada és perquè han decidit fer-ho així. Perquè donar-te la raó a través d'aquest mirall és més descansat que posar-te constantment en dubte. La mandra, aquest gran enemic de la intel·ligència i de l'aprofundiment de la democràcia.
Tots els Trump del planeta s'aprofiten d'aquesta circumstància i juguen aquest joc, la màxima expressió del qual és centrar-ho tot en la identitat: els meus tenen raó perquè són els meus, i viceversa. Està fent camí un fenomen tan contradictori com la internacional nacionalista. Populistes del món, uniu-vos en la necessitat de barallar-vos per continuar manant.
