09 de novembre de 2018
09.11.2018

Afer d'estat

El president de sala ha maniobrat per evitar que el poder judicial, en un rampell d'independència, perjudiqués el poder executiu, és a dir, per evitar que l'Estat es perjudiqués a si mateix

08.11.2018 | 23:53

No és la banca, és l'Estat. No diré pas que els bancs no hagin utilitzat tota la seva capacitat d'influència per modificar la resolució judicial sobre l'impost per registrar hipoteques, però és una dada certa i comprovable que la primera sentència, la del 16 d'octubre, causava un greu problema a l'administració pública, problema que ha estat eliminat gràcies a la rectificació acordada dimarts per la sala tercera del Tribunal Suprem.

El gran problema no era qui ha de pagar l'impost a partir d'ara. El trencacolls de la situació era la retroactivitat. La primera sentència deia que els consumidors no haurien d'haver pagat l'impost, i que l'article del reglament que així ho establia era nul de ple dret. Això obria les portes que milers d'hipotecats reclamessin la devolució dels diners. Si la retroactivitat era de gaires anys, la pasta gansa seria una brutalitat. Però aquests diners no es reclamarien a la banca sinó a les autonomies, perquè han estat elles les que els han cobrat. I com que les autonomies estan amb l'aigua al coll i amb respiració assistida del ministeri d'Hisenda a través del FLA, aquest mateix ministeri els hauria d'avançar els diners per atendre les reclamacions. Una despesa que repercutiria en el nivell de dèficit espanyol i obligaria a demanar a Brussel·les que no ho tinguessin en compte. En resum, un maldecap considerable per al govern actual i per als governs futurs. És a dir, l'Estat.

Però vet aquí que el president de sala del Suprem, que no és president perquè sí, s'adona del perill i surt en defensa de l'Estat, que és unitari i trinitari. Com la santíssima Trinitat, hi ha tres poders diferents –legislatiu, executiu i judicial– i un sol Estat veritable. El president de sala ha maniobrat per evitar que el poder judicial, en un rampell d'autonomia i d'independència, perjudiqués el poder executiu, és a dir, per evitar que l'Estat es perjudiqués a si mateix. Ben mirat, la cosa és lògica, oi?

I llavors Pedro Sánchez veu que hi ha una pilota descontrolada que corre per l'àrea, hi fica el peu, xuta i gol. Quan tota l'opinió pública està que bufa perquè els bancs es deslliuren de pagar, el president del Govern surt a dir que, tranquils, que pagaran els bancs, com amb la primera sentència, i no els consumidors. Aplaudiments. Però com que no serà per una sentència, sinó per una norma nova, no hi haurà retroactivitat. Gran tristesa dels bufets legals especialitzats en reclamacions a la banca. Un altre dia serà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit