Fa prop de quatre dècades un empresari metal·lúrgic de Manresa em va ensenyar les seves instal·lacions. Fabricava unes peces molt específiques per a màquines eina, i les comercialitzava tant per a clients espanyols com per a estrangers, i això que encara no havíem entrat a la Unió Europea. Les caixes que enviava a la resta del món, i sobretot a Europa, lluïen una marca que era el nom de l'empresa, que al seu torn era el cognom familiar, d'allò més català. En canvi, les que s'enviaven a territori espanyol anaven etiquetades amb una marca diferent, que era el nom d'una ciutat anglesa amb un passat de prestigi en l'art de la metal·lúrgia. Un nom anglès per al mercat interior i un nom català per al mercat exterior. Per què? Per un cert papanatisme dels clients espanyols, amb tendència a considerar millor tot allò etiquetat en anglès o en alemany. En canvi, els anglesos no tenien cap problema amb un nom català que, d'altra banda, no sabien què significava.
He recordat aquesta vivència en llegir que l'ANC ha posat en marxa la web on, en un futur proper, anirà llistant les empreses afins a la causa republicana. «Publicarem la informació necessària de cada empresa per tal que prenguis les teves pròpies decisions a l'hora de triar els proveïdors de serveis que més s'ajustin a les teves necessitats i a la teva visió econòmica de la República catalana», diu. Ràpidament ha estat acusada de fer llistes de bons i de dolents, d'empreses amigues o enemigues. I s'ha recordat el cas del boicot a productes catalans, quan un dirigent empresarial d'Extremadura va sortir a recordar que les pizzes catalanes portaven tonyina, tomàquet i olives proporcionades per empreses de la resta de l'Estat, que serien igualment víctimes de la maniobra. Quants treballadors independentistes tenen les empreses desafectes a la causa republicana? I quants proveïdors espanyolistes subministren components a les fàbriques afectes?
Però si m'ha vingut aquella història de fa anys és perquè se m'ha acudit que alguns empresaris espavilats podrien vendre els seus productes a través de tres empreses pantalla: una de molt republicana, una de molt constitucionalista i una que no es mulla en cap sentit. D'aquesta manera arribaria a tres mercats diferents amb un simple canvi en l'etiquetatge. I potser, fins i tot, podria donar producte de menys qualitat, o més car, als consumidors extrems, que amb haver fet pàtria ja estarien satisfets
