La recollida d'escombraries porta a porta té tres dimensions molt diferents que convé no confondre. Una és la realment ecològica: és imprescindible reciclar els plàstics (tot i que seria molt més útil castigar el packaging), el vidre, el paper i els olis, perquè la proliferació d'aquests materials té un impacte ambiental real i brutal. Una altra dimensió és la de la gestió: si els abocadors són eficients i nets, omplir-los i fer-ne més no és un problema ecològic, sinó urbanístic i polític per a qui els ha de crear. I la tercera dimensió és el preu que cobra l'Ajuntament, que si puja pot tenir un efecte social i electoral. Aquesta multiplicitat permet que els polítics disfressin amb la primera dimensió els problemes que tenen amb les altres dues. Ara mateix, a Berga s'està fent una acció positiva per al medi ambient, sí, però també s'està imposant als ciutadans una dràstica reducció del servei que queda dissimulada darrere un evident xantatge moral. Haver de guardar l'orgànica a casa tres dies seguits i trobar-se encotillat per un horari de recollida misèrrim no aporta res ni al reciclatge ni al medi ambient. És simplement conseqüència d'un mal servei. Potser el tema de fons és que, un dia, l'empresa concessionària es traurà de la màniga un servei prèmium que les comunitats de veïns podran contractar i que oferirà recollida diària. Per 9,9 euros addicionals es podrà gaudir del Netflix de la pela de patata i l'espina de sardina. Potser aquesta és la dimensió desconeguda. Potser es tracta d'això.
