10 de novembre de 2018
10.11.2018

L'espasa i la balança

09.11.2018 | 23:58

La representació de la Justícia és una dona amb els ulls tapats, una balança en una mà i a l'altra una espasa. Els dos primers elements volen simbolitzar la igualtat i l'equilibri en les decisions dels jutges. L'espasa és l'autoritat per prendre les decisions.


Doncs bé, com hem pogut comprovar aquesta setmana, de la justícia només n'hem vist l'espasa. Tant pel que fa a les penes demanades als presos polítics com a la sorprenent decisió sobre que sigui el client qui aboni l'impost d'actes jurídics documentats a l'hora de signar una hipoteca, amb l'espectacle lamentable de tot el Tribunal Suprem canviant una sentència pròpia i prèvia.


Tot això passant per les imputacions de rapers, humoristes, etc... i la repassada europea via tribunal d'Estrasburg sobre el judici a Otegi.


Si hi sumem que l'Administració de Justícia a Espanya per a allò quotidià que afecta directament la majoria de la ciutadania és lenta, costosa i poc eficient, i sobretot allunyada de la realitat social, s'arriba a la conclusió que les decisions judicials manifesten clarament manca de proximitat, rigor i transparència, i sobretot que estan sotmeses des del principi a la influència partidista, i pel que es veu ara també als poders econòmics.


Com diu des de fa temps el jurista Martín Pallín: «En la judicatura espanyola es prioritza la cultura de l'autoritat i el poder enfront de considerar-se servidors públics que han d'explicar als seus ciutadans per què prenen aquestes decisions».


Des d'Europa, el Grup d'Estats contra la corrupció del Consell d'Europa demanen despolititzar la Justícia, trencar els lligams entre els òrgans de control de jutges i magistrats i les forces polítiques majoritàries.


Però PP i PSOE continuen defensant la fórmula tradicional segons la qual els 20 vocals escollits al Consell General del Poder Judicial ho siguin per les majories del Senat i el Congrés. I el president del CGPJ, que també ho és del Suprem, és escollit entre membres de la carrera judicial de reconegut prestigi.


Altres països ho fan molt diferent i la majoria demanen molt més que la carrera de Dret i passar unes oposicions per ser jutges. Es demanen anys d'experiència i la seva tria és molt més democràtica.


Podemos i la confluència planteja l'elecció directa per part de la ciutadania de 15 membres del CGPJ entre jutges i magistrats, fiscals, secretaris judicials i juristes de reconegut prestigi amb almenys 10 anys d'experiència professional i que, a més a més, siguin avalats per associacions, sindicats o plataformes ciutadanes.


Sembla clar que si es vol arribar a una justícia on la balança predomini sobre l'espasa, en què les sentències siguin raonades amb arguments solvents, cal apostar perquè les forces del canvi assoleixin molts més representants a les institucions i així poder realment conquerir per a la democràcia una verdadera divisió de poders.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit