Després d'un espectacle sorprenent, lamentable i indignant, el Tribunal Suprem espanyol, fent bona la dita «donde dije digo digo Diego», es va desdir de la seva primera decisió -que teòricament havia estat «en ferm»- i va arribar a la conclusió que les coses ja estaven bé abans que el mateix tribunal decidís de canviar-les. I per tant, que el famós impost sobre les hipoteques havia de ser pagat pels que ja estaven acostumats a fer-ho des de sempre: els hipotecats. I si no perquè s'hipotecaven. El Suprem va negar pressions dels bancs per fer-los canviar d'opinió i la banca va assegurar que mai no faria cap pressió d'aquesta mena. Dues mentides que, evidentment, ningú no s'ha cregut. Però el fet és que Pedro Sánchez, aprofitant l'ocasió, ha dit que legislarà d'immediat per tal que l'impost sigui pagat pels bancs i no pels demandants d'una hipoteca, un anunci que significa un nou capgirament de la situació. Tot i això la qüestió continua sense ser gens clara. És possible que molt aviat sigui vigent l'obligació legal que els bancs es facin càrrec de l'impost de les hipoteques, que en realitat s'anomena impost sobre Actes Jurídics Documentats. Però de seguida se'ns plantegen dues preguntes. D'una banda, si la solució era tan fàcil i ràpida, com és que la decisió no s'havia pres des de fa temps i així s'hauria evitat l'embolic i el ridícul actual? I d'altra banda, el fet que els bancs hagin de liquidar aquell impost no vol dir que realment el paguin. Qui pot garantir que no el repercutiran en el preu global de la hipoteca i que tot seguirà igual? Algú és capaç d'assegurar-ho?

No hi ha hagut novetats en la gran qüestió de la setmana passada: el judici pendent dels presos polítics catalans i les condemnes que els han estat proposades. Però és ben clar després del nyap que s'ha fet amb els impostos de les hipoteques, la justícia espanyola continua enfonsant-se en el desprestigi i l'arbitrarietat. Només faltava que el Tribunal Europeu dels Drets Humans afegís llenya a un descrèdit ja tant evident declarant fa ben pocs dies que Arnaldo Otegi no havia tingut un judici just. És de suposar que algun jurista més entenimentat -sembla que també n'hi ha algun fins i tot dins del sector més conservador i espanyolista- deu pensar que ja és hora de començar a rectificar. I després del cas Otegi alguns capdavanters polítics i judicials de l'Estat segur que deuen imaginar-se també, amb una considerable alarma, que si algun dia arribaven a conjuntar-se i a coordinar-se les reivindicacions catalanes amb les basques, el futur de l'estat espanyol començaria a tenyir-se ràpidament de negre.

I parlant d'Euskadi val la pena de recordar que demà comença ja a recollir-se el vot anticipat de la consulta que tindrà lloc el 18 de novembre, organitzada per l'entitat basca Gure Esko Dago, un nom que significativament es pot traduir per «Depèn de Nosaltres». Es tracta d'una nova onada de consultes de caire sobiranista, comparable a les que es van celebrar a Catalunya entre el 2009 i el 2011 (a Manresa i bona part del Bages, l'abril del 2010). La novetat és que per primer cop hi haurà consulta també en dues ciutats grans: Donostia i Irun. Caldrà seguir-ne de prop els resultats i les repercussions que sens dubte tindran.