Passejant per Manresa aquesta tardor han trobat un forat que no han sabut identificar? Fiquem-nos-hi a veure on ens porta. L'absència que havien notat era la de la castanyera torrant castanyes i moniatos a la plaça Sant Domènec. Tot i que el castanyer de la plaça Espanya, Manel Beas, sí que hi és, Margarita Guerrero, no. La Margarita fa molts anys que passava dos mesos sense cap dia de festa mentre durava la temporada. Tot i que la seva mare tenia dubtes de si els fills continuarien el negoci, ella ho ha fet fins ara. La seva mare, María Sánchez Alcalá, va atendre la parada abans que ella, també, amb un somriure als llavis. Eren temps en què no li feien bromes sobre quan pensava posar aire condicionat a la parada sinó de senyors molt ben vestits que només compraven dos duros de castanyes. I abans que la Maria, els seus pares ja venien castanyes quan no hi havia dues parades sinó nou a Manresa: dues a la Muralla del Carme, dues a la Plana de l'Om, dues a Guimerà, una a la plaça de Clavé, una a la baixada dels Drets i la de Sant Domènec. Guerrero explicava aquesta setmana que molta gent li havia dit que la trobava a faltar a la seva caseta i que li havia mostrat el seu afecte. Molt ben fet. Un error no per habitual menys desencertament humà és valorar l'absència però no la presència. Unes actituds que s'assemblen com un ou a una castanya.