Peatges, trucades i un forn crematori... per quan sigui el moment

Trucades. Em truquen i em diuen si em dic Joan. Els dic que no i ells em diuen que sí. I jo que no. I ells insisteixen que deu haver-hi hagut un error però que ells estan molt segurs que em dic Joan. Jo flipo. Estic entre empre-nyar-me o prendre-m'ho bé, i penso que això es posa interessant. I si li dic que em dic Joan? Fantàstic, és amb vostè, Joan, que volia parlar. I amb el Pep, no? No, amb ell no. Endavant. I em fot un rotllo de venedor de manual amb màster de ca l'ample volent-me vendre no sé quina moto. Bé, la vol vendre al Joan, a mi no. Que l'altre dia vostè, Joan, ens va dir que aquest tema li interessava... No sé pas de què em parla.Quan veig de què va la cosa els dic: un moment, que jo no soc el Joan! Ara és ell qui s'emprenya. No s'emprenyi, jo abans només li he demanat que què passaria si em digués Joan i vostè s'ha disparat. I vostè no és el Joan? Sí, sóc el Joan Penjat. Penjat? No, penjat vostè, perquè abans no acabi la frase li hauré penjat. Tu-tu-tu-tu-tu.. I li penjo. Osti si li penjo... Quin gust, noi. Amic lector, ja sé que llegint costa d'entendre, però quan t'ho fan per telèfon encara costa més. I a més eren les nou del vespre, i a més jo estava sortint de la dutxa, i a més que els juro que no em dic Joan ni me n'he dit mai. Oi que no? Però a la fitxa que aquest venedor té de «mi» deu constar que em dic Joan. Si us plau, si tenen ocasió de parlar amb ell, els diran de part meva que no me'n dic, de Joan? Gràcies.