El teatre Conservatori de Manresa va celebrar aquest divendres el seu 140 aniversari amb la presentació d'un estudi sobre els seus usos possibles com a Centre d'Arts Escèniques. És just i necessari que es tregui el màxim rendiment de l'espai, ja que no fa tant que es va salvar d'anar a terra per segona vegada en la seva història. I el va salvar la gent.

Fa quatre anys es va celebrar un referèndum, perdó, un procés participatiu amb consulta mitjançant urnes i paperetes, sobre el futur de l'equipament. La renovació del pla urbanístic del municipi recuperava la idea d'enderrocar-lo per eixamplar la plaça de Sant Domènec i arrenglerar-la amb l'embocadura del passeig de Pere III. Una proposta urbanística que partia de posar en qüestió el valor arquitectònic de l'immoble, la darrera reforma del qual data de mitjan segle passat, i la seva funció com a coliseu, un cop inaugurat el teatre Kursaal amb les seves dues sales, la gran i la petita. Calia mantenir el Tori, que a més a més es veia com un pou sense fons al qual mai no es podrien deixar d'abocar despeses de manteniment i apedaçament, sobretot en les parts no visibles?

Els urbanistes llogats per revisar el pla futur urbanístic de la ciutat no van comptar que de Manresa no se n'ha de traçar només el mapa de la geografia i la geometria física, que es pot introduir com un conjunt de dades en un full de càlcul per aplicar-hi algoritmes de cost i benefici, i finalment extreure'n una conclusió que s'exposa en unes diapositives farcides de generalitats amb voluntat d'enlluernar. Manresa, com qualsevol ciutat, no es pot reduir a una cartografia suposadament objectiva, perquè la geografia i la geometria que compten són la geografia cultural i la geometria mítica, que beuen en les fonts de la memòria històrica popular, de les vivències infantils i de les passions adolescents de successives generacions. Aquestes dades no havien estat introduïdes al full de càlcul, però al capdavall són les que determinen en gran mesura les actituds humanes.

Es va fer el referèndum, doncs, i va sortir que el Tori no s'enderrocava. I això implicava un mandat als governants de Manresa i al teixit associatiu que es va mobilitzar per salvar-lo: omplir-lo de contingut. L'estudi que es va presentar divendres és una resposta en aquesta direcció. El teatre estrenat ara fa 140 anys ha de lluir per fora i per dins, ha de fer goig i ha d'estar ple de vida.