L'octubre, Manresa va celebrar les Jornades Europees de Patrimoni. Un dels actes més remarcables va ser la commemoració dels 200 anys «de la primera pedra de la fàbrica dels Panyos». Els actes culminaran el 2020, quan segons la comissió organitzadora «es compliran dos segles des que els Panyos va entrar en funcionament». Res més lluny de la realitat. Al Museu de la Tècnica de Manresa van intervenir els historiadors Lluís Virós, que va centrar la seva intervenció en el context de Manresa als inicis de la industrialització, Rosa Serra i Àngels Solà; els arquitectes Toni Vilanova, membre de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, Lluís Piqué i Joan Escalé; i defensors del patrimoni industrial, Josep Ignasi Oms i Eusebi Casanellas. Al meu entendre, la intervenció d'Àngels Solà Parera va posar les coses al seu lloc en explicar els orígens i inicis de la veritable història dels Panyos. I és que des de l'any 2004, en què es va publicar la seva excel·lent obra Aigua, Indústria i Fabricants a Manresa (1759-1860), pel Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Manresa dins la Col·lecció Història Industrial del Bages, es van aclarir molts interrogants. En l'esmentada obra, la doctora Solà, que és qui millor ha investigat el tema de primera mà, en el capítol sobre «La moderna indústria llanera a Manresa, 1815-1850», deixa molt clar que el permís per a la concessió de l'establiment d'aigües és del 2 de febrer del 1826, per ser la fàbrica de «pública utilitat». L'edifici no es va acabar fins al 1828, que és quan va començar a funcionar realment l'anomenada fàbrica dels Panyos.

Ni agafat pels pèls no es pot admetre l'inici dels Panyos el 1818. Essent molt bondadosos podríem suposar que la idea conceptual de la fàbrica, com ha dit Lluís Virós, podria estar relacionada amb el 1820, quan es demana l'expedient d'aigües a l'Ajuntament per a la construcció del canal i s'inicien les compres de terrenys, però no s'acaben fins al 1826 com acaba reconeixent Llorenç Ferrer, basant-se en el Registre d'Hipoteques, malgrat algunes dades contradictòries. L'Ajuntament, que té bones relacions amb els sol·licitants, els deixa fer, però el permís definitiu en aquest cas depenia de l'Estat. Amb el Trienni Liberal canvien les autoritats i la petició queda inactiva. A final del 1823 reprenen l'expedient, es fa públic, i comencen a resoldre les queixes. Entre d'altres, un industrial que tenia la concessió, però encara no havia construït la fàbrica, el propietari d'una roda hidràulica que ha de combinar la seva activitat amb la dels pagesos que, òbviament, també han de poder regar... Els litigis van durar 2 anys. Hi insisteixo: tal com ha documentat perfectament Solà, fins al 1826, els propietaris no van tenir la concessió del permís d'aigües. Experta en protocols notarials en l'àmbit de les empreses i coneixedora de la metodologia, va treballar les fonts més adients i els expedients corresponents. La concessió definitiva dels permisos d'aigües corresponia a la Intendència de Catalunya (recollits actualment dins l'Arxiu de la Corona d'Aragó) des del govern borbònic de l'època de Felipe V fins als anys 60 del segle XIX, que passaran a dependre de la Diputació de Barcelona, fruit de la Revolució Liberal.

La confusió generada sobre l'origen real de la fàbrica dels Panyos comença amb el testimoni de l'arxiver Sarret i Arbós a la Història de la indústria, del comerç i dels gremis de Manresa, que aporta la data del 5 d'agost del 1820 de concessió del permís a Miralda i Cia per «avençar la construcció del canal de llur fàbrica, valguent-se del camí i del terreny propi del Comú». També el geògraf i sociòleg Josep Oliveras i Samitier, que va desenterrar el tema, amb l'excel·lent obra del 1985 Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa (1800-1870), afirma: «La companyia de Pau Miralda va construir la fàbrica en començar els anys vint de la dinovena centúria». I l'intendent de Catalunya, Vicente de Frigola, en el seu informe al rei del 22 de març del 1824, esmenta que ha examinat la fàbrica de panyos de Manresa, d'excel·lent qualitat, i malgrat ser conscient de les diverses fàbriques que tenen els Miralda a la ciutat, enlloc precisa que parli concretament de la fàbrica dels Panyos, sinó d'una d'elles.