No és estrany que la justícia espanyola estigui tan desprestigiada. Dia rere dia som testimonis de nombroses injustícies dictades pels qui diuen administrar «justícia». Miro, i remiro, la peculiar estàtua de la «Dama de la Justícia» i els ulls se m'enterboleixen. Veig una imatge decrèpita amb una bena als ulls esquinçada per les arnes del poder polític i econòmic, amb un platet de la balança inclinat vers els poderosos, i amb una espasa a la mà en actitud de garrotejar els febles.
Aquesta percepció personal és coincident amb bona part de la ciutadania d'aquest país. El mes de maig passat la Comissió Europea va publicar el baròmetre indicador de la desconfiança existent entre els ciutadans/es i la justícia. En aquest rànquing europeu, Espanya ocupa el sisè lloc, només superat per Croàcia, Eslovàquia, Bulgària, Itàlia i Eslovènia.
La llista de sentències judicials que han provocat la indignació de la ciutadania és llarga però per raons d'espai només em referiré a un parell de casos recents que van coincidir el mateix dia, el 6 de novembre passat.
Primer cas: el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb unanimitat de tots els seus membres, va sentenciar que l'Audiència Nacional espanyola va vulnerar els drets fonamentals d'Arnaldo Otegi i quatre dirigents abertzales més. Tots ells van ser condemnats l'any 2011 per la justícia espanyola. L'any 2015 el Tribunal Europeu va admetre a tràmit el recurs presentat pels cinc encausats, i ara, el mes de novembre del 2018, des de Estrasburg, se'ls ha donat la raó. Mentrestant, però, en el decurs d'aquests anys han hagut de complir la pena de presó imposada pels tribunals espanyols. Finalment s'ha fet justícia i se'ls ha donat la raó, però ningú els retornarà els anys injustament engarjolats.
Actualment, aquí a Catalunya, s'està vivint una situació semblant. Nou dirigents polítics i socials catalans estan també injustament empresonats. De moment ja han passat un any de la seva vida malbaratat en una presó preventiva. D'aquí a uns mesos possiblement es dictamini una injusta sentència. Aleshores, probablement es presenti un recurs al Tribunal Europeu i, quan a aquest li roti pronunciar-se (la seva lentitud és exasperant), ben segur que acabarà donant la raó als catalans. Però, igual que als bascos, la injusta justícia els haurà robat un grapat d'anys de la seva vida.
Segon cas: la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, després d'un inquietant espectacle, va decidir que fos el client qui continués pagant l'impost de les hipoteques gestionades pels bancs. Un parell de setmanes abans -el 18 d'octubre- s'havia determinat tot el contrari. És a dir, que fossin els bancs i no pas els clients els qui assumissin el cost de l'impost. Finalment, el govern del PSOE ha aprovat un decret llei que obliga les entitats financeres a assumir el cost de l'impost de les hipoteques. L'alegria ciutadana per aquesta decisió, però, serà efímera. Que ningú dubti que els bancs, d'una manera o altra, acabaran fent pagant als clients el cost de la decisió governamental. Per cert, els sis bancs espanyols que formen part de l'Ibex 35 (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankia i Bankinter) durant el primer semestre de l'any 2016 van obtenir en conjunt un benefici de 6.427 milions d'euros ; durant el primer semestre del 2017 el benefici col·lectiu va ser de 7.901 milions d'euros; i durant el primer semestre d'aquest 2018 el benefici ha continuat incrementant-se fins a arribar a 8.600 milions d'euros.
Ah! A més dels dos casos relacionats, el mateix dia també en va tenir lloc un tercer: l'ànima caritativa del fiscal va decidir rebaixar fins a tres anys i mig de presó la seva petició inicial per a un jove acusat de robar un entrepà en un forn de Barcelona perquè tenia fam. Un furt realitzat amb un «perillós» artefacte consistent en la llengüeta d'una llauna de beguda. Un entrepà una mica car. Conclusió: quina vergonya tot plegat!
