17 de novembre de 2018
17.11.2018
Regió7

L'altre 80 %

17.11.2018 | 00:05

Mentre que a l'Estat s'arriba a un pacte progressista amb l'acord de pressupostos que alhora enceta una una nova etapa de diàleg i de negociacions, a Catalunya observem com el Govern i els partits que li donen suport i que també han estat artífexs de la moció de censura que va fer fora Rajoy, no només no volen donar suport als pressupostos espanyols, sinó que sembla que vulguin mantenir i fins i tot aprofundir en les retallades que patim des de l'etapa del govern del president Mas.

Aquesta setmana hem sabut de noves retallades en polítiques d'habitatge i de recerca per part del departament d'Economia de la Generalitat. Un 5% en centres de recerca. En habitatge s'estima que retallaran el 30%, en partides del Consorci per l'habitatge de Barcelona que haurien d'anar dedicades a ajuts per pagar lloguer i rehabilitació d'habitatges.

És incomprensible que mentre la Generalitat rebutja l'acord dels pressupostos a l'Estat que inclou una pujada del 38% de la partida estatal per a habitatge per al 2019, aquí el nostre Govern la retalli el 30% a la capital de Catalunya i la seva àrea metropolitana.

Tot plegat s'acumula amb els impagaments de la Renda garantida de ciutadania, el deute de 12 milions d'euros amb els centres d'acollida de menors tutelats, l'incompliment en el retorn de la paga extra dels funcionaris –se'ls deuen el 2013 i el 2014! I tampoc tenen intenció d'executar l'aprovat pel Parlament com és la rebaixa de les taxes universitàries. I estan anunciades vagues dels metges de primària, bombers, mestres... que ja no aguanten més les condicions precàries de treball.

Em pregunto: per què no votar a favor d'uns pressupostos que posarien fi a l'austeritat? Per què no impulsar una política fiscal perquè les rendes més altes i del capital paguin més? Per què menystenir 2.200 milions d'euros més per als pressupostos del 2019 per a Catalunya, que permetrien més i millors polítiques socials per als catalans i catalanes?

Portem a les espatlles una dècada d'excepcionalitat social. I sí, a Catalunya s'hi suma l'excepcionalitat judicial, però a tots plegats ens hauria de semblar ja suficient –sense deixar de banda la cerca d'una solució positiva per als presos i la qüestió territorial– que la crisi la paguin sempre els mateixos.

Com no podem normalitzar l'excepcionalitat judicial, tampoc ho podem fer amb l'excepcionalitat social. No podem normalitzar de cap manera que s'hagin incrementat les desigualtats socials, que es facin cròniques les retallades, no treure'ns de sobre la precarietat laboral.

El Govern de la Generalitat haurà de decidir si està entre els que volem revertir, en tot, les polítiques dels governs de Rajoy i aconseguir que el creixement econòmic arribi a tots els sectors, posant fi a l'empobriment de part de la societat, o bé mantenir l'actual status quo, tan negatiu per a la majoria de la ciutadania catalana.

Perquè en això també ens hi juguem la democràcia i els drets fonamentals, en això també hauríem de ser el 80%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit