El temps de la tribulació representa el temps de la nostra vida. Jesús ens diu què hem de fer. «Estar alerta, que ningú us enganyi». No ens podem fiar de tota la informació que ens arriba ni de les aparences ni de la lletra de les lleis. Ens cal filtrar-la i acceptar només aquella que estigui d'acord amb els tres valors que Jesús ens mostra en la seva vida i que estan recollits en els Evangelis. Ens diu: «Mireu amb atenció allò que passa al voltant vostre, enteneu-ho bé i actueu d'acord amb les conclusions a què arribeu. Aneu amb compte!». Amb els que fan propaganda d'ells mateixos, els xerraires que parlen de tot amb paraules boniques i que semblen assenyades, amb les autoritats que nomes veuen la lletra de la llei. «Pels seus fruits els coneixereu». Cal doncs que mirem el testimoni que es dona de la fe amb paraules i obres en públic i en privat. Sense defallir. En els dubtes va bé preguntar-se: com resoldria Jesús en aquesta ocasió? I després de la vida ve la mort. La descripció d'apagar els astres és una forma poètica de dir que es van apagant les nostres facultats de mica en mica, o de sobte, totes de cop. Quan morim quedarem desconnectats del món en què vivim. Només així podrem veure Jesús. Els àngels, els missatgers que ens haurà enviat durant la nostra vida, ens portaran cap a Ell, que ens estarà esperant. Quant al dia i l'hora, ens fa saber que no ens en preocupem ni poc ni molt ja que és fora de l'abast de tothom. Només ho sap el Pare. Un Pare que ens estima com a fills seus i que com a tals ens vol tenir a casa seva. I això ens donarà aquella serenitat i aquella pau, l'única Pau, la pau de Déu.

En aquest moment del pas d'una vida a una altra que és definitiva, que durarà sempre més, és el moment escollit per Déu per salvar totes les persones. Però primer hi haurà les preguntes per poder posar el Mal ben a la vista de tothom. Ens preguntaran: «vas ser pobre?», «vas ser innocent?», «has estimat com Jesús?». Que volen dir: si has sabut compartir tot el que tenies amb els altres, si has actuat com un infant sense dobles intencions, si has estimat servint els altres com Jesús. En aquest moment s'aplicarà la salvació, el perdó del Pare guanyat per a totes les persones per Jesucrist.

Ja perdonats serem com la llum del firmament. D'entre tothom, els qui hauran ensenyat els altres a ser pobre, a estimar, a ser innocent, brillaran com estels per sempre. Posem-nos doncs en les mans de qui tant ens estima. Fiem-nos de la seva compassió. Com Sant Pau explicava als primers cristians: «Hi haurà judici per posar el mal en evidència però la compassió i la misericòrdia eviten els càstigs que se'n podrien derivar». A les persones soles els és impossible, però amb l'ajuda de Déu no hi ha res impossible. Déu ho pot tot. Quant al mal, un cop perdonat ja no cal fer-hi res. És cosa passada i oblidada. Com diu el salm: «Que n'és de bo el Senyor, el seu amor dura per sempre», i encara «Lloem el Déu que ens salva».