El «suposat poble català», que diu el president Sánchez, té davant seu un munt d'incògnites i expectatives que exigeixen calma, molta calma per no prendre-hi mal. Els analistes diuen que hi ha acords, aproximacions, reconciliacions i ganes de tirar endavant, bé sigui per avançar cap a la República catalana o qui sap si quedar-se a mig camí. Tornar a l'escenari del 2006 no es considera que li pugui passar pel cap a ningú amb dos dits de front i pretengui que se'l prenguin seriosament. A aquestes alçades ja no en queden, ni tenen credibilitat, els somiatruites
Els polítics de tots els colors fan propostes d'allò més diverses: des de pactar llistes electorals conjuntes per enfortir posicions enfront dels adversaris, fins a la defensa del partidisme pur i dur, tot passant per la cridòria que reclama des dels extrems la puresa d'acció ideològica, o la recuperació del somni federal i la reforma constitucional que se sospita en quina direcció aniria.
Per l'entremig de tant enrenou prepositiu, també es capten missatges que ajuden a crear la sensació d'incertesa sobre com acabarà tot plegat: policies que neguen proves acusatòries, fiscals que fan l'orni a la dreta i s'acarnissen a l'esquerra dels extrems, accions justicieres que aconsegueixen l'efecte contrari, escandalosa conxorxa política en la renovació de la cúpula judicial, jutges que critiquen la intromissió partidista en el funcionament de la judicatura, la pèrdua de credibilitat de la justícia espanyola davant els ciutadans i la vergonya aliena que manifesten el col·legues europeus... En fi, que tot i la insistència a defensar que hi ha separació de poders, davant les evidències, hi ha qui es pregunta: «si la vida està judicialitzada (a Catalunya de forma manifesta), en mans de qui estem?». Calma, molta calma.
Els experts asseguren que en situacions de neguit és recomanable actuar amb prudència i mirar d'aplicar el sentit comú. L'experiència demostra que seguir pautes estudiades anteriorment, elaborades a partir de l'acceptació que un daltabaix sempre és possible, pot ajudar a superar el tràngol. Tenir un llibre d'instruccions, vaja, un manual de supervivència que ens ajudi a identificar i combatre les causes del problema que, en el cas que ens ocupa, té molt a veure amb la manera de ser i el comportament dels protagonistes. Per exemple, cal estar al cas del mal que poden causar els sociòpates, aquells «que no mostren cap empatia per altres ni remordiments per les seves accions». O els idiotes, els estúpids que mantenen una actitud pedant, grollera, fatxenda, ostentosa en la demostració de la seva rancúnia («odi, malícia envers algú»). Els mentiders professionals que utilitzen les xarxes i els mitjans afins per adoctrinar els seus seguidors. Els pastifes (aquella persona que no fa polidament el seu treball, segons el diccionari, o xapussero en argot popular). El fabuladors indecents que s'inventen trames i arguments diferents de la realitat. Els prepotents que abusen del poder. Els creguts, «vanitosos convençuts de la pròpia vàlua». Els fanàtics que defensen amb intemperància la seva creença. Els compulsius que actuen incontroladament per alleujar el seu malestar... Compte amb tots aquests.
