La complexa temàtica del Brexit permet d'extreure'n alguna conclusió interessant. Primer cal recordar els resultats del referèndum que es va celebrar el 23 de juny de 2016. Partidaris de mantenir la Gran Bretanya a la Unió Europea: 48,1%. Partidaris de sortir-ne: 51,9%. Una diferència prou petita que defineix bé qui guanya un referèndum: el que obté més del 50% del vots. Tota una lliçó per als que diuen que si mai es feia un referèndum d'autodeterminació a Catalunya només podria ser vàlid si els vots independentistes fossin superiors al 66% o al 70%. Considerem ara algunes xifres parcials. A Escòcia els partidaris de seguir dins de la Unió van ser el 62% i els de sortir-ne el 38%. A Irlanda del Nord el 55,8% i el 44,2% i a Gibraltar, el 95,9% i el 4,1%, respectivament. Queda ben clar, doncs, el posicionament nacional dels escocesos, molt més a favor de la Unió Europea que els anglesos. També el de la població d'origen irlandès que viu a Irlanda del Nord -integrada a la Gran Bretanya- en contrast amb els anglesos que també hi viuen, majoritàriament partidaris del Brexit. I la posició tan favorable a la Unió Europea de Gibraltar s'explica per una economia basada en el comerç i per l'aïllament en què quedarien els gibraltarenys si quedaven fora de la Unió. L'economia i la diversitat nacional, doncs, expliquen les grans diferències respecte d'un Brexit que encara ningú no sap ben bé com acabarà.

A l'Estat espanyol han continuat aquesta setmana els embolics judicials i polítics de tota mena. En destaca que l'acord entre PP i PSOE per nomenar Manuel Marchena president del Consell General del Poder Judicial no ha agradat pas a tots els seus companys de professió. L'Associació Judicial Francisco de Vitoria ha declarat explícitament que l'acord és contrari a la llei orgànica del poder judicial, que no permet que els partits polítics triïn el president d'aquell Consell. I l'Associació de Jutges per la Democràcia considera que aquell nomenament embruta encara més la imatge d'una justícia ja prou desacreditada. Com a contrapunt positiu hi ha la sentència del Suprem decidint que l'Estat ha de retornar als consumidors de gas les quantitats cobrades pel manteniment del fallit magatzem de gas submarí Castor, construït per una empresa del grup ACS, que dirigeix Florentino Pérez, el president del Reial Madrid.

Aquests dies la vida política catalana té un clar accent basc. Dimecres el president Torra va mantenir a Euskadi contactes d'alt nivell amb el lehendakari basc Iñigo Urkullu i amb Arnaldo Otegi. I en un acte multitudinari a Donostia, que va acabar amb el públic dempeus cantant Els Segadors i l'Estaca, Torra va exposar el moment polític català i la seva proposta d'acció compartida amb bascos, gallecs, valencians i mallorquins. Aquest cap de setmana tindran lloc les consultes sobiranistes a Donostia i Irun, amb observadors externs com la presidenta de l'ANC i el vicepresident d'Òmnium. I dijous que ve al vespre hi haurà a Manresa un acte públic amb Martxelo Otamendi, director del diari en basc Berria, que parlarà d'un tema d'absoluta actualitat: «Catalunya i Euskadi, diferents o comparables?».