Les propietats són dels seus propietaris. Algunes institucions, i l'Església en pot ser una, tenen una responsabilitat social que sobrepassa la que poden tenir particulars o entitats privades. A Solsona, una entitat que fa 35 anys que utilitza uns espais de propietat de la rectoria de la mateixa ciutat es troba abocada a viure al carrer perquè els homes del clergyman no volen acollir a casa algú que no combregui com ells. El fet religiós, sobretot per als eclesiàstics, és evident que té importància, però més enllà d'anar a missa, ¿algú pot defensar que els valors que segur que treballen a l'agrupament escolta Pare Claret (nom de sant, per cert, recordant el testimoni dels claretians a la ciutat) estan molt allunyats de la majoria de preceptes socials que també predica la mateixa Església? La solidaritat, allargar la mà, ajudar, educar, obrir les portes de casa, acollir, acompanyar són verbs que empren molt sovint els religiosos i que s'haurien de conjugar amb tranquil·litat a Solsona.
