Esllavissada a Vacarisses i relliscada del PP. L'esllavissada deixa un mort i diversos ferits, i la relliscada fereix de mort la renovació del Consell General del Poder Judicial. Per un cop que els dos primers grups del Congrés fan política, ho espatllen per bocamolls. I això en plena vaga dels jutges: com per donar-los la raó en qualsevol cosa que reivindiquin. Són notícies independents? De cap manera.

La via de Manresa a Terrassa s'obre camí per terrenys inestables, i els despreniments no hi manquen des que es va inaugurar fa 159 anys, però ara és més probable que enganxin un comboi perquè en circulen més al cap del dia. Els nivells de seguretat que s'exigeixen en ple segle XXI haurien d'haver impulsat una renovació a fons de tota la infraestructura, però Adif, és a dir, el ministeri, és la casa dels pedaços. L'orgullós sector ferroviari espanyol construeix trens d'alta velocitat a la Meca mentre fa circular trens de la bruixa amb perill de mort a la Catalunya comarcal. El mal estat de la via centenària iguala el servei que rep Manresa amb el que pateixen Tortosa, Riba-roja o Puigcerdà, i l'allunya del que gaudeixen Lleida i Girona.

L'esllavissada mortal se suma a d'altres accidents semblants al mateix tram de via, i l'acumulació demostra que el problema de fons és el mal funcionament estructural de la cosa pública espanyola, des de l'alta política fins a la gestió de la proximitat. És una casa ruïnosa que es gasta els diners a fer lluir la façana mentre l'estructura interior acumula humitats, tèrmits, aluminosi, uralita i tot el que se'ls acudeixi, sense que ningú no hi actuï. Llavors plou i les parets es desfan.

Quan un Estat funciona d'aquesta manera no és estrany que també doni mostres d'aluminosi política en afers tan sensibles com la renovació de la cúpula judicial. La impúdica exhibició de l'acord PP-PSOE per repartir-se el pastís ja va encendre els ànims; ara, la superior intel·ligència del senador Cosidó, que fou director de la policia, ha torpedinat el mateix pacte. Que els dos partits se n'acusin mútuament no és cap novetat. La realitat és que entre els dos van estovar el talús i el whatsapp de Cosidó l'ha fet caure.

L'independentisme diu que la solució és marxar. Mentre això no passi, cal exigir. La via de Manresa a Terrassa s'hauria de refer de cap a cap, i el sistema de govern del poder judicial, també. Totes dues coses requereixen que l'Estat funcioni decentment. Potser és demanar massa.