Aquest espai començava ahir recordant que la consolidació contra les esllavissades que durant anys es va proclamar que era impossible a Montserrat va acabar sent possible, i acabava dient que no fer res per sanejar talussos en carreteres i vies suposarà que «tard o d'hora la pedra caigui un altre cop a sobre d'algú». Ha estat tràgicament premonitori. Ahir, un esllavissament en un punt de la via de Renfe on les invasions de pedres són constants va provocar un accident que va costar la vida a un home de 36 anys. La línia de Renfe de Manresa (cosina germana de la C-55) és la demostració de dues coses: una, de la incapacitat política d'aquestes comarques per aconseguir intervencions decisives en dues infraestructures estratègiques, vitals; una altra, l'inqualificable menyspreu amb què Adif i Renfe tracten el dret dels ciutadans a un transport públic eficient i segur. Ahir una persona va morir, demà la línia tornarà a ser infecta i no haurà passat res. En una societat digna algú dimitiria, però aquesta és una societat en què la responsabilitat política i la decència no van juntes. Només té un nom: vergonya.
