L'economia del territori central ja està en disposició de reprendre la història al punt on ho va deixar fa una dècada. Que es diu aviat. Segons les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal que elabora l'economista Josep Oliver per al BBVA, les comarques centrals (especialment el Bages) han estat bona part del motor del creixement nacional el 2017, i l'impuls agafat des del 2013 fa preveure que ara mateix el valor afegit brut del territori ja sigui superior al de l'era prèvia a la caiguda de Lehman Brothers. Haurà calgut un munt de patiment, centenars d'empreses tancades i milers d'aturats (i un sacrifici global que no es premiarà tot i la recuperació macroeconòmica) per arribar a aquest punt en què la macroeconomia se sent satisfeta. Aquesta, però, és només una porció de la realitat. Freda i estadística, explicativa del context a grans trets, però encara no prou humana per descriure la situació personal dels caiguts durant la crisi. Ni tampoc revela fins a quin punt les condicions laborals han canviat ni com ho han fet les de les noves contractacions. Ni les expectatives de vida en general. La sentència amb què ens terroritzaven fa un lustre («res no tornarà a ser igual») pot ser un lema per a diverses generacions, però també és cert que Europa ha tingut pitjors moments amb final feliç. El context, però, ara no ajuda. Un continent fràgil farà aquella profecia molt inevitable.
