Un fet menor pot convertir-se en notícia i escampar-se si compleix algunes condicions. Ha de ser sorprenent i sobretot trencador d'usos comuns i tradicions. Darrerament n'hem tingut un: un ancià ha ofert la seva herència a una noia jove si accepta casar-se amb ell i tenir-ne cura fins al dia que mori. L'aparentment insòlita proposta s'ha fet per mitjà de la secció d'anuncis breus d'aquest diari. En llegir-la vaig pensar que era una raresa amb tres possibilitats: una broma, un anunci comercial o bé una proposició real. Inicialment vaig pensar en les dues primeres com les més probables. La vaig relacionar amb una altra de diferent però similar: en una esquela a La Vanguardia algú s'acomiadava d'aquest món dient que «deixava aquest món sense haver aportat res d'interès». Un declaració sublim que em va corprendre en saber que era verídica, d'una franquesa transcendental en el moment de traspassar.
El ciutadà de l'oferta matrimonial és de Sallent i és una proposta verídica. Ha fet una crida a la qual han respost deu interessades, de les quals n'ha escollit una de menys de quaranta, d'origen cubà, amb un fill, i sembla que tot acabarà en tracte. Anirà a viure amb ell, se'n ocuparà ara que encara està flamenc i sobretot quan comenci a perdre facultats. A canvi, li deixarà una herència valorada en 400.000 euros i, com que s'esposaran, li pertocarà una paga de viudetat.
De cap manera ho vull tractar-ho amb lleugeresa, al contrari, ho faré seriosament, sense mitges bromes ni humor corrosiu. No ho mereix i encara menys després d'escoltar-lo en uns talls de veu que va obtenir l'ACN. Amb un to ferm i clar, explica de forma argumentada les raons per les quals ha fet l'oferta. Raona i fa reflexions lògiques. Explica que és vidu, que no té gaire bona relació amb la família i l'aterreix anar a parar a una residència geriàtrica. Òbviament és un cas de casament de conveniència i, com en tots els tractes, conté riscos que podrien provocar que la finalitat pretesa no fos assolida. Ha parlat amb els mitjans mantenint l'anonimat però ha fet públics els seus plans i els seus sentiments, per tant obre la porta a les valoracions. Si tot acaba bé, el seu exemple podria ser seguit per altres. La solitud és sovint la gran companya en la vellesa. Combatre-la sembla que és el seu gran objectiu. Ell ha buscat una sortida racional. No força la voluntat de ningú, la noia que s'hi presta ho fa de forma lliure. No és prostitució i tinc la percepció que el que menys li preocupa és el sexe. Suposo que en passar de la vuitantena les pulsions d'aquesta mena minven. S'ha decidit per ella perquè és una persona amb la qual es pot mantenir una conversa, la troba sincera i amb inquietuds. Amb la fortuna de la seva claredat mental i física malgrat l'edat, disposa de recursos per buscar una opció. Els desitjo sort i els previnc de la censura que els pot caure per part dels puristes conservadors i d'algun col·lectiu feminista que en farà causa. Igual que en qualsevol relació més estàndard, basada en l'atracció mútua, els pot sortir bé o malament. Podria ser que la noia fos interessada o malèvola. Podria ser que ell fos un personatge tòxic. Qualsevol drama podria colpir aquesta nova relació. Com qualsevol altra.
No em puc estar d'acabar amb uns apunts pràctics, tot i que no voldria espatllar res del que han concretat, però el bon home s'ha sincerat dient que no té molts diners. L'herència és un pis i un ter-reny amb una casa pairal. Els actius immobles estan subjectes a impostos en el moment d'heretar-los i a la vídua li caldran diners. Haurà de fer càlculs quan toqui, i si els ha fet ara respecte de l'expectativa de vida del seu pròxim espòs, ha de saber que no fuma, es cuida, fa exercici i està jubilat des de fa vint-i-set anys. Aquest ciutadà té pinta de durar.
