Continuarà, escrivia en l'últim Badant; som-hi, doncs. Començava badant des d'una perspectiva de lluita contra l'estigma en salut mental i anava derivant cap a la tendència a recomanar teràpies anomenades alternatives per a malalties psiquiàtriques, i em limitava a focalitzar-ho en l'àmbit psiquiàtric; he de dir que vaig cometre un error, un altre. I és que la cultura, he dit cultura?, de parlar de medicina alternativa es un fet comú en les converses.
De medicina, només n'hi ha una, no hi ha medicines alternatives, no hi ha una medicina alternativa a una altra medicina, segurament hem de parlar de teràpies o intervencions complementàries a les pràctiques habituals i demostrades. La medicina es basa en el mètode científic, i per tant es basa en l'evidència científica, no en la «vidència». Pot semblar una asseveració massa agosarada, malgrat que és així. Segurament la percepció que la ciència ha avançat tant que té remei per a tot, i en el moment que ho volem o ho necessitem, està molt, massa, estesa, i provoca unes expectatives no concordants amb la realitat.
El que es considera una teràpia pròpiament dita s'ha d'aplicar a malalties o condicions prèviament diagnosticades. Les teràpies han sigut establertes, avaluades i, per tant, han demostrat una eficàcia per sobre de o no fer res o de tractaments placebo (intervencions o tractaments sense cap tipus de valor curatiu real). Els tractaments placebo són realitzats en estudis altament regulats, en aquest cas ni el professional sap si està utilitzant fàrmac o intervenció real o no. S'ha de considerar que, moltes vegades, per a les persones malaltes fer alguna cosa i sentir-se escoltat i acompanyat millora, sobretot, l'estat d'ànim, per desgràcia a curt termini. I és que el tractament comença pel tracte, amb tot el que això significa.
La medicina no té resposta per a tot, i acceptar-ho, tant per a la comunitat mèdica com per a la societat, es fa difícil, costa de manegar-ho. Una altra cosa són els consells, les accions preventives o les que afavoreixen un millor estat de salut, o que poden ajudar a complementar les intervencions terapèutiques i inclús afavorir-les. El posicionament que fan els Col·legis de Metges, a hores d'ara, vers aquesta qüestió, arriba tard, encara que mai és massa tard. Parlar de l'homeopatia, la teràpia amb ozó, les herbes..., m'aturo, que no em voldria enfrontar amb massa persones, és parlar d'intervencions complementàries sense cap detriment de les intervencions terapèutiques demostrades.
A vegades se m'escapa el somriure quan algú demana un producte terapèutic natural. Els bolets són ben naturals i si en mengem un de verinós ens mata naturalment, com l'arsènic que sempre esmenta un bon com-pany. En el cas de la psiquiatria, només hi ha demostrat un efecte positiu de l'herba de Sant Joan, ja en parlarem un altre dia. I és que les persones som uns ens naturals i funcionem amb elements físics i químics que cal utilitzar, com deia el darrer dia, amb tota la prevenció i acompanyat per un bon tracte i el millor ambient possible, el que en diem la humanització de la Medicina.
