22 de novembre de 2018
22.11.2018

Hasél i Tarrés per la transformació social

22.11.2018 | 00:04

El Cosmògraf es va iniciar al Casino amb una conversa entre el raper lleidatà Pablo Hasél, a punt d'ingressar a presó pel contingut de les seves cançons, en un estat sense llibertat d'expressió, i el músic manresà de Gossos Natxo Tarrés. Conscients de la seva feina com a palanca transformadora de la societat, van debatre sobre l'art i la cultura com a eines d'aquest canvi, per facilitar un posicionament social. Un i altre, enmig d'una certa dispersió, van oferir propostes per fer front a un Estat espanyol que no consideren democràtic. Tots dos van posar Cuba com a exemple, en el sentit que la seva població té un bagatge cultural més alt que la de l'Estat espanyol. El comunista Hasél va afirmar que cal una revolució perquè no es faci apologia del masclisme i evitar que cantants de reggaeton en facin de la violació. L'art no s'ha de conformar a reflectir la realitat sinó que ha de ser un martell per donar-li forma. Tarrés va criticar l'aparell administratiu que encarrila determinades polítiques sense saber treballar la transversalitat, ja que els departaments no tenen en compte les visions àmplies ni de vasos comunicants, per exemple entre cultura i ensenyament. Esparvera veure com el gruix de la cultura se'n va a les elits: Liceu i Auditori gaudeixen de tres quartes parts del pressupost. Així és difícil que la cultura arribi a tothom. I es va preguntar: si volem una societat menys atomitzada, perquè no s'inverteix més en escoles musicals als nostres municipis?

Hasél va insistir en la idea que «mai no hem sortit del feixisme, ni es valora el treball dels artistes. Mentre a nosaltres ens menyspreen, paradoxalment, fan que una minoria d'artistes siguin rics. Els està bé que qui es manifesta contra el règim, com Willy Toledo, visqui al marge de la societat. No només se li tanquen portes, sinó que el posen al punt de mira de possibles agressions feixistes. Les opinions com a artista, contràries al règim, són castigades. Que Rafa Nadal es manifesti del PP i de la monarquia, té premi». En aquest sentit, considera surrealista la situació de cantants exiliats per les seves cançons, quan hi ha nazis que manifesten obertament que cal assassinar immigrants o homosexuals. Hasél va explicar la seva experiència personal, que li ha servit per madurar com a persona, amb barreja d'emocions i impotència. Com Valtònyc, han contribuït a posar el debat sobre la taula, perquè l'Estat es comenci a treure la careta democràtica, com va passar amb l'1-O. «Cada dia hi ha més persones que s'adonen que no estem en un Estat democràtic». És conscient que qualsevol transformació o revolta implica esforç i patiment: «Estic disposat a anar a la presó per fer mal a la imatge de l'Estat que vol silenciar el nostre missatge». El règim s'anirà afeblint, però «morirà matant, perquè és feixista».

Si alguns dormen al carrer i d'altres viuen en cases luxoses és perquè hi ha uns culpables. «Em genera ràbia, em desfogo i dono a conèixer aquestes injustícies. Ara l'Estat té una crisi de règim profunda que es manifesta amb el 15-M o l'1-O a Catalunya, i té necessitat d'atemorir els que li porten la contrària». En aquest sentit, Tarrés recorda els concerts de la Pista Castell dels anys 80 i 90, organitzats per l'esquerra independentista, els empresonaments sense judici del jutge Garzón durant els Jocs Olímpics del 92, tot i que part de la societat visqués d'esquena al tema. «La falta de solidaritat en el món artista, que és molt individualista, juntament amb la por, fa que la societat vagi permetent aquestes salvatjades, com els presos polítics», diu Hasél. Recorda que la repressió de l'Estat va sufocar la revolta popular de l'1-O, «on el sí va guanyar clarament en favor de la independència, però l'actitud d'alguns polítics va desmobilitzar molt i van fer perdre el poder que teníem». Tarrés va parlar d'interdependència, però també de dret a decidir. Hasél va criticar l'actitud del PSOE i de franquistes com Fraga que «van vendre la farsa anomenada Transició com si fos un pas cap a la democràcia». Enmig d'un ampli debat i entre altres idees, Tarrés va qüestionar que la ciutadania viu amb molta comoditat esperant que els altres facin; així no som capaços d'aplicar la transformació social de la República.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.