Fa un temps vaig provocar un disgust a una persona que aprecio i admiro amb un comentari sobre la qualitat organolèptica de l'aigua de l'aixeta de Manresa. A ell li va saber greu que jo en critiqués el gust i l'olor i a mi em va saber greu que a ell li sabés greu. Vam xerrar una bona estona al cap de la qual jo vaig sortir amb la informació, de part seva, que si es deixa hores a la nevera, perquè es refredi i evapori el clor, no és tan dolenta, i ell va sortir-ne amb la informació que jo bevia regularment aigua de l'aixeta, fins i tot quan tenia gust de sopa de verdura, i només gastava aigua envasada d'alguna muntanya per nodrir la cafetera i les infusions, criteri que continuo aplicant. Però, francament, pensava i penso que si una aigua de l'aixeta necessita unes quantes hores de repòs i nevera per no ser rebutjada pel paladar, no deu tenir una qualitat organolèptica de cinc estrelles.
Aquest diari acaba d'informar que Aigües de Manresa farà una inversió milionària per millorar el gust i l'olor del líquid que les canonades transporten fins a les nostres llars. Si decideixen que hi han de gastar tants diners deu ser perquè consideren que hi ha una demanda social de millora en aquest aspecte. O que serà ben rebuda encara que no s'hagin vist manifestacions al carrer. A Manresa estem molt contents del nostre servei d'aigua encara que no ens acabi d'agradar l'aigua que serveix, però la mística de la Sèquia i la història de la Junta d'Aigües estan gravades en la memòria col·lectiva. A més a més, la major part del líquid que arriba a les llars no passa pels paladars, sinó que es destina a funcions de neteja: netegem la pell a la dutxa, la roba a la rentadora, el terra amb la galleda i el pal de fregar, els plats a mà o a màquina. Els de la neteja reguen els carrers i els de l'autorentat fan el mateix amb els cotxes. També hi ha el cabal que es destina a arrossegar fins a les clavegueres les nostres deposicions orgàniques pel sistema d'estirar la cadena (avui, prémer el botó de la cisterna). I, naturalment, hi ha un percentatge no excessiu que es destina a la necessària funció de regar les plantes, tant les públiques com les privades, perquè de vegades passen mesos que no plou.
En resum, que el gust només és un detall important en relació amb una quantitat mínima de l'aigua que gastem. Però és un indicatiu de qualitat del servei i de la seva voluntat de guanyar-se l'estimació dels ciutadans. Que benvinguda sigui i que des d'aquí els agraïm i encoratgem. Només faltaria.
