Fa 305 anys, quatre mesos i deu dies, el 13 de juliol del 1713, es va signar a la població avui holandesa d'Utrech el tractat de pau entre els representants del rei Felip V i la reina Anna d'Anglaterra, que, juntament amb els altres tractats signats en els mateixos dies, posava fi a l'anomenada guerra de Successió. Aquell dia Catalunya va veure confirmada la seva soledat en la lluita contra els Borbons, que portaria a la derrota final del setembre del 1714, però la soledat dels catalans va ser l'únic que van aconseguir els negociadors castellans en les converses de pau. En el marc d'una redefinició general del mapa d'Europa, Gran Bretanya aconseguia importants avantatges, i entre ells la de retenir l'illa de Menorca i la plaça de Gibraltar. De Menorca van marxar-ne al cap d'un temps, però de Gibraltar, no. Encara hi són, i no tenen cap intenció de marxar-ne. La prova la tenim en els documents provisionals de l'acord sobre el Brexit, i en la sobtada irritació que ha mostrat el Govern espa-nyol en descobrir-ne alguns detalls.

«Gibraltar espanyol» és un lema constant de la política espanyola, i qui no l'entona corre el perill que el considerin traïdor a la pàtria -la pàtria, aquest terme que Pablo Iglesias ha fet seu. Després de mirar-s'ho amb lupa els advocats del Govern van descobrir que la combinació de dos articles obria la porta que Londres i Brussel·les negociessin l'estatus definitiu del penyal més enllà del període transitori del Brexit, i Sánchez es va rebotar: li havien promès que res no es decidiria sobre l'enclavament sense el vistiplau espanyol. Ara, correm-hi tots a trobar una solució que aturi l'amenaça espanyola de vetar l'acord, tant com ha costat aconseguir-lo. Però a Londres ho tenen molt clar: «La sobirania britànica sobre Gibraltar serà protegida», ha proclamat Theresa May. Si algú protesta li replicaran que en successius referèndums els gibraltarenys han decidit continuar sent britànics per majories aclaparadores. Colònia autodeterminada, discussió tancada.

La protesta espanyola topa amb un obstacle: l'article primer de l'acord del Brexit estableix que Gibraltar forma part del Regne Unit; si se signa, vol dir que la Unió Europea ho reconeix així. De fet, ho ha estat reconeixent des de l'adhesió britànica al llavors anomenat Mercat Comú Europeu. Si ara, per un rampell de sobiranisme formal, el Regne d'Espanya dinamita la via cap a un Brexit ordenat, s'ho prendran molt malament. Algú ha badat, i ara ja fa salat.