La setmana passada, els mossos d'esquadra van aturar un vehicle, a l'alçada de Castellbell i el Vilar, carregat d'ampolles de licors, rajoles de torrons, capses de bombons i altres productes, tot espargit pel terra i els seients posteriors del cotxe. Tots aquests articles havien estat robats en diferents supermercats de Manresa, tal com la policia va comprovar posteriorment, però el fet interessant és que l'únic ocupant del turisme i presumpte autor del robatori va declarar que en desconeixia la procedència. Va assegurar que no tenia ni idea de com havia pogut aparèixer aquell bé de Déu de coses al seu cotxe, tenint en compte, a més a més, que ell, l'alcohol, ni tastar-lo, i que no era gens torroner. No li cabia al cap que li demanessin el tiquet de la compra, ni que els mossos no entenguessin que el més natural del món, quan deixes un cotxe aparcat unes hores, és trobar-lo farcit de mam i teca, quan el reculls. I tot sense que t'hagin espanyat la porta o trencat un vidre. En defensa seva, aquest conductor hauria pogut argumentar que si efectivament hagués robat hauria amagat la mercaderia al maleter, en comptes de deixar-la tan a la vista. Hauria pogut dir que li devien uns diners i que havia cobrat el deute en espècies, o que la nit de Nadal li havia de venir tota la família a fer postres, o que estava fent la mudança del moble-bar i el rebost. Hauria pogut proposar-los que, si els agradava el whiski, podien repartir-se les ampolles i els torrons, i en paus. El resultat probablement hauria estat el mateix, és a dir, cap a comissaria i denúncia, però almenys podria explicar als seus companys de cel·la, en l'hipotètic cas que mai fos engarjolat, que era a la presó perquè els mossos, en detenir-lo, no s'havien cregut que havia convidat la família per Nadal. Casos com aquest haurien d'acabar a la presó. No tant pel robatori, sinó per sotmetre's a un programa de rehabilitació on aprenguin que robar és pecat, però si a més s'és sapastre, això no té perdó de Déu.
