Un saló, l'escenari d'un auditori, un piano de cua amb la tapa de la caixa oberta, la banqueta, un teclat i un nen. Tancar els ulls, deixar-se endur mentre s'escolta com les partitures dels millors compositors de tots els temps sonen meravellosament, com les notes es troben les unes amb les altres en la perfecta harmonia que van pensar els seus autors. I obrir els ulls, i veure la tendra cara, i aquelles mans encara molt xiques com corren per damunt les 88 tecles del piano, com llisquen i com s'aturen buscant el temps exacte de cada acord, com es posen a mercè d'aquell jove encara nen que les fa moure amb exactitud adulta. La fina cabellera del pianista s'enreda i descontrola en els moments dels moviments més accelerats, i tot seguit s'aplana i es pentina quan el tempo torna a un tranquil i bell ordre. I acaba la peça, aixeca el peu del pedal, se separa del piano, s'alça, torna a mirar al públic com havia fet en el moment d'entrar, saluda, i ara riu. Sempre riu i et mira amb la il·lusió de qui va descobrint el món a petits pessics amb els ulls ben oberts.

L'Ot Ortega Travé té 11 anys i és un petit prodigi assegut davant del piano. Jove com és acumula premis i reconeixements. És de Berga, fa vida a Berga. Aquest cap de setmana ha sorprès el jurat d'un premi per a joves intèrprets a Segòvia. J.S. Bach estava a les ordres de les seves tendres mans.