Deu anys després de la darrera, Catalunya va viure ahir una vaga de metges de primària i dels hospitals concertats, amb un seguiment que va ser molt alt en alguns llocs i gairebé imperceptible en altres. En qualsevol cas, l'efecte va ser significatiu i ha estat suficient per cridar l'atenció sobre quelcom que tots els ciutadans coneixen perfectament, que és la saturació de l'atenció primària, amb consultes plenes que desborden la capacitat dels metges. A més, moltes remuneracions són precàries, els mitjans per cobrir baixes i substitucions són insuficients i el metge que és a primera línia del front pateix unes condicions vitals i laborals molt cremades. Naturalment, l'atenció que s'ofereix en aquestes condicions no és l'òptima, per molt que s'hi esforci el metge. És així per les retallades dels governs de la crisi, però no només per això: també perquè l'organització del sistema sanitari hauria de ser revisada de cap a peus. La vaga fa més urgent que el Govern atengui els efectes de les retallades i faci reformes profundes abans que aquesta bona sanitat deixi de ser-ho.
