Un mort, desenes de ferits i zero respostes amb un mínim de garanties de fiabilitat per part de Renfe, Adif, i les altes esferes administratives quan ja han passat vuit dies del fatídic accident de tren a Vacarisses. Semblava que amb la desgràcia d'una víctima mortal pel mig els fets agafarien la transcendència que es mereixen, però, com més hores passen, més dubtes en tinc, i encara més després d'anys de demandes sense resposta. A veure quant triguen a tornar a relegar l'expedient al fons del calaix. I és que els alcaldes del territori ja fa una setmana que van tornar a exigir per enèsima vegada actuacions d'urgència, però de moment no sembla que ningú de Madrid s'hagi sentit al·ludit més enllà de tornar-nos la pilota amb un «a veure si ens aproveu els pressupostos». Com si el problema vingués d'aquí i la solució passés per un simple intercanvi de cromos! El que passa que els quedem lluny, i això que no ens cansem de demanar que escurcin distàncies, i una línia perduda al mig de Catalunya, en un territori on saben que difícilment aconseguiran algun vot que els permeti assegurar-se al poder, els treu ben poc la son per més que haguem hagut de lamentar una víctima mortal. Mentrestant, i fartes d'una situació que es perpetua incomprensiblement, les víctimes de l'accident sembla que faran pinya per fer-se sentir i demanar solucions. A veure si a elles algú les escolta!