30 de novembre de 2018
30.11.2018
Regió7

Art i humanitat

30.11.2018 | 00:25

La humanitat, d'ençà que en conservem rastres, ha sentit l'impuls d'expressar-se artísticament. Des dels anònims pintors rupestres, com al Cogul o Ulldecona, que plasmaven sobre la roca escenes de dansa o de caça, fins als creadors contemporanis, que qüestionen la condició humana i que ho fan fent-hi confluir l'esperit crític, l'emoció trasbalsadora i la dimensió estètica. L'experiència quotidiana de viure, amb la gestió inevitable dels problemes concrets que ens veiem abocats a afrontar, esmussa de vegades la nostra sensibilitat i ens fa més indiferents a la bellesa, que tenim sempre a prop. Aqueferats pels nostres neguits, tenim el risc de quedar-hi atrapats i de perdre la perspectiva que ens ajuda a comprendre qui som, a interpretar el que ens passa, a mirar més enllà de l'aparent, de l'immediat. Apressats per la successió de fets i de notícies, tendim a la superficialitat, a la banalització. L'art ens en rescata i ens confronta amb el que és de debò perdurable i configurador. L'art ens rehumanitza quan, arrecerats rere les nostres rutines, ens anem tornant impassibles. L'art ens consola i ens ajuda a superar les adversitats, els naufragis personals i col·lectius. L'any 2004 l'Ajuntament de Barcelona va concedir la Medalla d'Or al Mèrit Cultural a Màrius Sampere, una de les veus més altes i prodigioses de la literatura catalana. Al seu discurs va dir: «D'aquí a molts, molts anys, quan al món només hi quedarà una cosa, que no serà ni el món ni cap cosa, hi haurà, surant com un núvol, un fantasma: l'art. Potser l'art que ha estat, potser l'art que serà, potser l'art que havia de ser». És a través de l'art que podem reconstruir el destil·lat, l'essència de la humanitat. A l'art es desa la memòria del que ha il·luminat l'esperit humà a través dels segles. A hores d'ara, quan examinem la creativitat artística contemporània, constatem la seva esplèndida diversitat, on es conjuminen originalitat i tradició, talent i tècnica, agosarament, imaginació, reflexió i saviesa. Hi observem el compromís cívic pel que fa als immigrants que fugen de la misèria i les guerres, que esdevenen nàufrags a la Mediterrània o fugitius als Estats Units. L'art s'hi solidaritza. Ho ha fet també a l'hora de denunciar l'actuació policial contra els qui anaven a votar l'1 d'Octubre i l'empresonament injust de líders socials i polítics catalans que en cap moment han propugnat el recurs a la violència i que s'han vist absurdament tractats com una banda criminal. Però l'humanisme de l'art apareix sovint també com a territori des d'on canalitzar amb resiliència daltabaixos individuals que deixen en una situació de vulnerabilitat extrema els qui en pateixen: per la mort de persones molt properes, per discapacitats o malalties greus. I és precisament des d'aquesta vocació humanista que, sense abandonar l'afany d'indagació formal, veiem com es reprèn, a vegades en diàleg amb la fotografia, una certa forma de figuració, que no cerca la reproducció de la realitat, sinó reflectir-ne l'alè, transmetre'ns-en l'emoció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit