El pàrquing de la Reforma de Manresa compleix deu anys consolidat com un compendi de frustracions. La construcció va ser traumàtica perquè va durar tres anys, el doble del previst, i va generar un nyap estètic inacabable i moltes incomoditats. Això va fer encara més difícil que els ciutadans acceptessin el nou disseny de la plaça, defensable tècnicament però impopular, molt marcat pel menyspreu que l'equip municipal d'urbanisme ha sentit tradicionalment pels gustos majoritaris. I el nyap general va obligar l'Ajuntament a compensar l'empresa concessionària, EYSA, amb unes condicions d'explotació de la zona blava que l'han convertit en una càrrega per a la ciutat. Però el pitjor de tot és que el pàrquing de la Reforma havia de ser el motor d'una transformació: naixia amb la idea que modificaria els fluxos d'accés a la ciutat, la giraria cap al sud i donaria vida a la zona de vianants del Barri Antic. No va ser així. La plaça i el pàrquing són vàlids i formen un conjunt millor que el que hi havia abans, però han estat una aposta cara i fallida. Esperem que el temps en vagi millorant el rendiment i l'acceptació.