Les crisis en les organitzacions i les institucions poden aparèixer en qualsevol moment i sovint hi són sense que els seus protagonistes hi hagin pogut dir la seva. Quan ha arribat i és damunt la taula, però, el que un no pot es quedar-se aturat, mirant-la, com si ella, la crisi, no l'hagués vingut a veure. A l'inici d'aquesta setmana una publicació de caràcter general sobre l'augment de sous a determinats directius de la gestió sanitària va obrir dubtes sobre un suposat increment d'ingressos al gerent de l'hospital de Berga. La dada no va ser desmentida per cap dels agents que podien haver tingut coneixement de l'afer: ni el mateix gerent de l'Hospital, de qui es deia que s'havia incrementat el sou, ni els partits polítics, ni l'Ajuntament no van voler parlar quan els periodistes els trucaven. El silenci durant gairebé tota la setmana es va trencar dijous, quan el gerent va explicar que els seus increments eren iguals que els de la resta de la plantilla. Un ens públic, amb un patronat on hi ha els partits representats, un gerent, algú podria haver actuat abans que el problema es fes gran.
